martes, 19 de octubre de 2010

Educació. Activitat grupal

L'educació (del llatí educare, "guiar", i educere, "extreure") és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu. En un sentit tècnic l'educació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors d'una generació a una altra.

Una altra definició d’educació: Conjunt de pràctiques, activitats i processos mitjançant els quals una persona o un grup assimilen experiències, individuals i col·lectives, que els garanteixen l'adaptació a la realitat social i cultural en que viuen. L'educació es considera com un dret social i, per tant, es dirigeix a tots els ciutadans i ciutadanes en pla d'igualtat i sense cap discriminació.
L'educació és un procés de socialització i endoculturació de les persones a través del qual es desenvolupen capacitats físiques i intel·lectuals, habilitats, destreses, tècniques d'estudi i formes de comportament ordenades amb una finalitat social (valors, moderació del diàleg - debat, jerarquia, treball en equip, regulació fisiològica, cura de la imatge, etc.).

TIPUS DE EDUCACIÓ:
L'educació abasta molts àmbits, com l'educació formal, informal i no formal.
Educació formal
Aprenentatge desenvolupat en centres docents d'educació i de formació amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) el resultat del qual s'acredita mitjançant l'obtenció d'una titulació o certificació sobre les qualificacions obtingudes. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne.
Educació informal
Aprenentatge que s'obté de manera espontània en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació.
Educació no formal
Aprenentatge desenvolupat complementàriament als mecanismes formals d'educació o sistema educatiu. Generalment no proporciona cap tipus de reconeixement formal o acreditació, tot i que normalment té caràcter intencional, en el lloc de treball o en àmbits concrets de la societat.

EDUCACIÓ EN DRETS HUMANS:
L'educació en drets humans és un procés educatiu en què s'intenta transmetre els valors de la pau, de la tolerància, del respecte als drets humans amb la intenció de construir ciutadans lliures i cívics, coneixedors de quins són els seus drets i respectuosos amb els dels altres.
 Crec que  l'educació en drets humans és important en el desenvolupament integral de l'individu ja que, d'una banda, el fa ser respectuós amb els drets dels altres, i de l'altra, en ser coneixedor de quins són els seus drets exigeix a les autoritats el  Respecte d’aquests.

Educació en valors
Proposta educativa que té la finalitat de fomentar actituds que afavoreixin la felicitat de totes les persones, en el seu conjunt, en un marc de respecte per l'entorn natural, social i cultural. Així, es desenvolupen programes que fan referència als drets humans, al desenvolupament social, a la pau, a la igualtat d'oportunitats, a la diversitat -sexual, física, psíquica, cultural, religiosa, etc.-, al medi ambient, al coneixement de la memòria històrica, als mitjans de comunicació, al consum responsable, etc.
Educació intercultural
Proposta d'intervenció educativa basada en uns processos d'ensenyament- aprenentatge que tenen com a finalitat aconseguir una societat integrada, sense exclusions i amb capacitat de respectar la diversitat cultural interna. El seu origen es troba en la Declaració Universal de Drets Humans.


Educació com a realitat
Les nostres idees sobre l'educació ens revelen molt respecte a nosaltres mateixos. Són enunciats sobre els nostres valors, el tipus de societat en què vivim, la veritat, la justícia, equitat i atenció humana. L'educació sempre és present, en cada moment de la vida encara que nosaltres no ens adonem.
Educació com aspiració
Aspiració a la igualtat, aspiració a la participació; ambdues formes de la dignitat de la persona humana i de la seva llibertat, a més de mantenir i desenvolupar la iniciativa personal.
La societat busca el progrés humà com esforç d'alliberament humà de cara a les necessitats de la naturalesa i de les pressions socials.
L'educació com a aspiració busca recollir, assolir i projectar el propi jo, per desenvolupar-se com a individu.
Educació internacional
Construcció humana que fa entendre la identitat per totes les persones, és un punt d’equilibri, si ets persona i societat podràs relacionar-te amb més facilitat.
Assumint la pròpia educació, la societat es capaç d’entendre l’educació d’altres cultures, ja que estarà capacitada i tindrà les condicions adequades per fer-lo.
Educació com necessitat
L’educació és un procés pel qual formem a les persones. Naixem com animals biològics  però a través de l’educació i la socialització ens formem com a individus.
Educació com desenvolupament
El ser biològic té una capacitat interna genètica que la educació potencia, encamina i projecta al màxim, desenvolupant la capacitat dels individus. L’aprenentatge individual, amb repeticions i series, fa que l’individu es desenvolupi internament, adquirint coneixements.







Marta Figuero
Noemi Martinez
Noelia Rodriguez
Sara Ramírez




sábado, 9 de octubre de 2010

ESCOLES D'ALTRES MONS. Exposició fotogràfica a Barcelona

"ESCOLES D'ALTRES MONS"
 ( feu click al títol per enllaçar a presentació en ppt de l'exposició)

Exposició fotogràfica a Barcelona del 22 de setembre dins el 31 de desembre del 2010.

Escoles d'altres móns no és només una excel·lent exposició de fotografia, és un projecte educatiu que, des de 2006, compta amb el suport de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona.
Un projecte educatiu de sensibilització vers el dret a l'educació i les desigualtats socials, a partir de 50 fotografies de Kim Manresa.
El treball de Kim Manresa -un del noms més importants del fotoperiodisme, a nivell internacional- és el resultat de molts anys de viatges que, tot mostrant-nos escoles, mestres i alumnes de més de 30 països, ens provoca emocions i reflexions.
Unes emocions que ens demanen solidaritat i reconeixement a l'esforç de mestres i alumnes per fer realitat, cada dia, malgrat les dificultats, el dret a l'educació.
Unes reflexions que ens porten a valorar, d'una banda, les possibilitats socials i educatives de les que gaudim en el primer món, però, d'una altra banda, la necessitat que l'educació sigui una prioritat de les administracions públiques i dels organismes internacionals, per tal que totes les persones -infants, joves i persones adultes- puguin gaudir del dret a l'educació, al llarg i ample de la vida, i que aquesta educació pugui desenvolupar tot el seu potencial de transformació, perquè puguem viure en un món més just i solidari.

CONDORCET VERSUS ROUSSEAU

Resum de les idees principals de Condorcet i Rosseau que vam fer el grup 6 al seminari 1:


CONDORCET:


Pretén unificar els aprenentatges de tots els ciutadans a travès de la instrucció, deixant de banda l'Esglèsia i tenint una educació democràtica capaç d'assegurar la felicitat i el desenvolupament dels individus.
La proposta educativa de Condorcet es basava en la gratuïtat de la instrucció pública i laica.defensava la llibertat. Lluitava per a que l'dea de home burguès poguès accedir-hi i assegurar la independència del sistema educatiu en relació al nivell soci-econòmic i envers de les institucions com el gorven
(benestants)
Condorcet s'inspira en el concepte de ciutadà de Rosseau:
 els ciutadans són capaços de participar en l'autoritat soberana. Justifica l'ideal de l'home burgès, amb comerços,
 que puguin ser autònoms en les seves activitats.


ROUSSEAU:

Ell defensava que el nen comença a conèixer el món a travès del joc i a partir del seus sentits. pensa que és erroni conèixer el món en aquesta etapa a partir d'explicacions dels llibres.
A travès de la pràctica d'observació i experimentació el nen sera capaç de diferenciar entre ell i el món que l'envolta.
Els nens s'han de moure i experiementar amb llibertat.


" El hombre nace libre pero en todos lados està encadenado"


"El hombre es bueno por naturaleza"


Per compendre millor la perspectiva-visió de cadascú d'aquests pedagogs sobre l'educació i l'aprenentatge s'ha de tenir en compte la seva vida i vivències com en qualsevol individu, ja que en part, condiciona.
Per tant, s'ha de saber que Condorcet ha viscut en un nucli familiar  de noblesa i per tant, dona èmfasi a promoure a aquesta classe social en les activitats del culte. En canvi, Rousseau, orfe, defensa més la llibertat de moviment, de pensament i la experimentació d'ell mateix amb el món, sense tenir en compte la classe social, nivell econòmic, etc. ja que qualsevol individu pot apendre.



El nostre grup pensa que Condorcet, promou una educació laica i pública, un aspecte molt important per arribar al funcionament de l'educació a les escoles actual. Tot i així, penso que avui dia hi ha un gran debat entre les persones que hi son a favor de inculcar els valors de l'esglèsia en les seves escoles, i la no implicació de les ideologies en l'ensenyament.
esta molt bé que la gent pugui triar, fer-ho o no, per això estem en un país democràtic i lliure, encara que tot i així, personalment, crec que estudiar en una escola pública, sense ideologia de cap tipus, on s'explica les totes cultures i religions possibles en el món, pot obrir més la perspectiva de la vida i cadascú pot triar seguir i no una d'aquestes, per tant, crear el seu pensament propi.

D'altra banda, crec que la llibertat de moviment, l'observació i experimentació amb el medi que defensa Rousseau és una part molt important de l'educació i l'adquisició de coneixements, ja que parlar d'una cosa que mai s'ha vist, ni tocat, pot ser molt dificil d'entendre i, si no hi ha una comprensió del concepte, s'oblida.

miércoles, 6 de octubre de 2010

Un video que fa pensar (II)

Per endinsar-nos encara més en aquest enllaç, m'agradaria fer un comentari més ampli.
Els infants neixen amb capacitats encara no desenvolupades (capacitats de relació) , i per tant l'exterior,pares/mares, educadors/es, àvies/avis,...són agents que han de proporcionar eines i espais per fer-ho.
 Aquests petits tenen la necessitat de explorar i explotar els recursos que hi son al seu abast, en un primer moment a travès del sentits; tacte,oïda,vista,etc. Més tard prenen consciencia de les diferències entre persones, objectes i espais i determinen quines són les característiques de cadascuna.
Durant aquesta exploració i vivència, els infants han estat acompanyats d'altres persones com a models, i per tant, han modelat les seves conductes segons el que han vist i viscut. Potser la situació en la que es troben no proporcioni experiències socialment acceptades, o del tot correctes, i per tant els educadors hem d'estar alerta i mediar per a corregir i fer veure què es millor, o que es podria millorar.
(Sempre, hem de tenir en compte, tant les necessitats de cada individu i situació familiar, com la seva cultura  per a oferir la millor acció educativa possible i no alterar el procès de socialització.)
Perquè dono tanta importància als models i actuacions del agents durant la infància? perque es durant la infància es quan es dona la socialització primària, la més important per l'internalització de creences, normes i valors. Els patrons de conductes dels individus en les societats es regeixen per normes explícites i implicites  que regulen les actuacions per tal de no viure com a la selva, on la llei del més fort seria la que regularia.
Si la llei del més fort, estiguès establerta avui dia, seriem qui som ara? Hi hauria institucions?Humanitat?

viernes, 1 de octubre de 2010

Un video que fa pensar...

http://www.youtube.com/watch?v=rkclogCrkB4


Un video que fa pensar si som del tot conscients de la importància de les nostres accions davant els nens i nenes.
Penso que el video es impactant i exagerat, però si no haguès sigut així, ni jo ni la meitat de la població que ha vist aquest anunci a la televisió no pensaria.
Crec que hauriem de regular o si més no, actuar correctament per poder donar un bon exemple als nens, ja són el futur del nostre país.
Perquè d'aquesta entrada? crec que és una de les questions que més hem preocupen: donar un bon exemple als nens, educar-los i fer-li's veure totes les perspectives possibles d'una acció, tema, etc. per així contribuir a formar una societat del futur crítica.