miércoles, 6 de junio de 2012
martes, 29 de mayo de 2012
jueves, 21 de julio de 2011
domingo, 22 de mayo de 2011
Tecno el nostre guia
<img style="visibility:hidden;width:0px;height:0px;" border=0 width=0 height=0 src="http://c.gigcount.com/wildfire/IMP/CXNID=2000002.0NXC/bT*xJmx*PTEzMDYwNTg*OTg4NTMmcHQ9MTMwNjA1ODUxNDMwMyZwPTk3NTA3MiZkPTAwMCUyMC*lMjBWb2tpJTIwV2lkZ2V*Jmc9/MSZvPTA1MjBjYjc3ODQ1ZjRmNjdiMGVmYjg*ODI4YzdlYWQ4Jm9mPTA=.gif" /><object height="267" width="200" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000"codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,28,0" id="widget_name"><param name="movie" value="http://vhss-d.oddcast.com/vhss_editors/voki_player.swf?doc=http://vhss-d.oddcast.com/php/vhss_editors/getvoki/chsm=69304434ea5810cb937de5c9a2ebbd22%26sc=3933779" /><param name="quality" value="high" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="width" value="200" /><param name="height" value="267" /><param name="allowNetworking" value="all"/><param name="wmode" value="transparent" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed height="267" width="200" src="http://vhss-d.oddcast.com/vhss_editors/voki_player.swf?doc=http%3A%2F%2Fvhss-d.oddcast.com%2Fphp%2Fvhss_editors%2Fgetvoki%2Fchsm=69304434ea5810cb937de5c9a2ebbd22%26sc=3933779" quality="high" allowScriptAccess="always" allowNetworking="all" wmode="transparent" allowFullScreen="true" pluginspage="http://www.adobe.com/shockwave/download/download.cgi?P1_Prod_Version=ShockwaveFlash" type="application/x-shockwave-flash" name="widget_name"></object>
miércoles, 18 de mayo de 2011
lunes, 9 de mayo de 2011
Voki, el company interactiu
El Voki és un programa que et permet crear un personatge interactiu q segons els teus gustos o finalitats.
El podem trobar a Internet a la pàgina: woki.com, es gratis.
Crec que és una eina a tenir en compte alhora de prerarar les classes i les activitats. Tot i així, os convido a escoltar el Voki, ell us explicarà millor que jo que és i una possible metodologia.
El professor a l'arribada a classe ens va manar entrar a la pàgina, enregistrar-nos i fer el voki. Va ser una activitat molt lúdica i a totes ens va agradar.
El fet que hi hagi diversitat d'objectes i personatges permet personalitzar-lo i adequar la comunicació a la finalitat. En altres paraules, no es el mateix un professor que vol explicar ciències a l'aula que un voki per a una companya desitjan-li un bon cap d'any.
ÉS UNA EINA DE COMUNICACIÓ MUNDIAL.
Un altre aspecte a destacar és la diversitat de llengues i veus que hi ha. El voki pot fer aprendre la pronmuncia de llengues estrangeres.
El podem trobar a Internet a la pàgina: woki.com, es gratis.
Crec que és una eina a tenir en compte alhora de prerarar les classes i les activitats. Tot i així, os convido a escoltar el Voki, ell us explicarà millor que jo que és i una possible metodologia.
El professor a l'arribada a classe ens va manar entrar a la pàgina, enregistrar-nos i fer el voki. Va ser una activitat molt lúdica i a totes ens va agradar.
El fet que hi hagi diversitat d'objectes i personatges permet personalitzar-lo i adequar la comunicació a la finalitat. En altres paraules, no es el mateix un professor que vol explicar ciències a l'aula que un voki per a una companya desitjan-li un bon cap d'any.
ÉS UNA EINA DE COMUNICACIÓ MUNDIAL.
Un altre aspecte a destacar és la diversitat de llengues i veus que hi ha. El voki pot fer aprendre la pronmuncia de llengues estrangeres.
jueves, 27 de enero de 2011
TEMA LLIURE: eficiencia i eficacia
La palabra eficiencia proviene del latín efficientia que en español quiere decir, acción, fuerza, producción. Se define como la capacidad de disponer de alguien o de algo para conseguir un efecto determinado. No debe confundirse con eficacia que se define como la capacidad de lograr el efecto que se desea o se espera.
La efectividad es la capacidad de lograr un efecto deseado, esperado o anhelado. En cambio, eficiencia es la capacidad de lograr el efecto en cuestión con el mínimo de recursos posibles viable. (1)
Per poder comprendre millors aquests conceptes m'he arriscat a fer una exemple tingui en compte els dos termes esmentats:
" volem acabar amb els tots gossos que tenim al recinte de protecció que son perillosos, agafem moltes dosis de pastilles mortiferes i les aboquem al menjar preparat pels gossos, en questió de dosdies tots els gossos estan morts. Es una respota eficaç pero poc eficient per la quantitat de pastilles i menjar que ens hem deixat en aquesta acció"
L'eficacia es relaciona amb els resultats, amb l'assoliment dels objecitus plantejats. En canvi l'eficiencia s'enfoca als recursos i a la seva millor utilització.
Aquest quadre crec que resum perfectament els dos termes i els posa en comparació:
(1) wikipedia.com
La efectividad es la capacidad de lograr un efecto deseado, esperado o anhelado. En cambio, eficiencia es la capacidad de lograr el efecto en cuestión con el mínimo de recursos posibles viable. (1)
Per poder comprendre millors aquests conceptes m'he arriscat a fer una exemple tingui en compte els dos termes esmentats:
" volem acabar amb els tots gossos que tenim al recinte de protecció que son perillosos, agafem moltes dosis de pastilles mortiferes i les aboquem al menjar preparat pels gossos, en questió de dosdies tots els gossos estan morts. Es una respota eficaç pero poc eficient per la quantitat de pastilles i menjar que ens hem deixat en aquesta acció"
L'eficacia es relaciona amb els resultats, amb l'assoliment dels objecitus plantejats. En canvi l'eficiencia s'enfoca als recursos i a la seva millor utilització.
Aquest quadre crec que resum perfectament els dos termes i els posa en comparació:
(1) wikipedia.com
T14
TEMA 14:
UN X UN:
Objectiu del departament d’educació arribar a la secundaria.
Pissarres digitals, connexió elèctrica: repte educatiu tecnològic i infraestructural
Penso que els ordinadors son necessaris a les aules. El professorat ha de transmetre valors i conceptes a més d’una bona utilització d’aquestes noves tecnologies. No dificultarà el seu aprenentatge si s’intercalen els llibres de text amb la utilització dels notebooks. Tot i així crec que es excessiu l’ utilització d’un ordinador per a alumne i amb potser 5 ordinadors per aula es fomentaria la cooperació i relació entre els alumnes de l’aula, un aspecte realment important pel desenvolupament personal, social i “professional”. Cal dir que els nens necessiten d’aquestes tecnologies per apropar-se al món que l’envolta i ser competents ( per tant tinc una visió contrària a Albert Soteras Begues alumne que va intervenir a la classe magistral per donar el seu punt de vista).
L’ESCOLA DEL SEGLE XXI
ORGANITZACIÓ DE LES CLASSES: treballar la mateixa matèria durant 3 o 4 hores. El fet de fer una classe d’una hora fem una classe instruccional, una classe amb transmissió d’informació de caràcter expositiu.
“Seria interessant fer unes classes que contemplessin activitats de reflexió, treball en grup.. i no d’una classe totalment expositiva.”
Idea de Martí Teixidor.
“LA ESCOLA HA D’ADAPTAR-SE AL MÓN, EL MÓN A L’ESCOLA NO.”
Les competències digitals (demana la societat actual que ha de tenir un infants del segle XXI).
El 30% del alumnes pateixen fracàs escolar : tècniques per combatre-les
“A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.
Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics”.[2]
“ Desprès de mirar aquesta pàgina, crec que aquesta part resum l’objectiu i finalitat d’Educar la Mirada. És molt important que els alumnes d’avui en dia aprenguin a utilitzar les noves tecnologies de manera adequada. A més, que fonamentin els seus interessos i siguin capaces de criticar i reflexionar sobre el que veuen, juguen (videojocs)... Des de l’escola s’ha de promoure el pensament crític i no la passivitat o comoditat en un món sobre informat.”
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar, fotografia i cinema, ràdio i electròfon, màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual. Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.
Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicación no canvien el model escola. El model escolar es canvia amb pedagogía fonamentada en el coneixement de l'infant o jove amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).
Escoles que es van anticipar canviant ja el model:
- École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...
- Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....) éscola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.
- Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, àudiovisuals, vídeo, ordinador, partocipació en tècniques i serveis...
- Escola El Martinet (Montserrat Navarro i Meritxell Bonàs, 2005-....) organització per ambients de treball i comunitats de tres edats, gran projecció al bar
[1] http://w3.bcn.es/V01/Serveis/SubPresentacio/V01SubPresentacioIniciCtl/0,2155,60797962_60832205_1_84618981,00.html?accio=detall
jueves, 20 de enero de 2011
T13
TEMA 13: Centres amb sistema pedagògic propi
La institució escolar és una realització pedagògica:
Bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió de personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.
Cal que tinguem presents:
- aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
- marc de la política i legislació en una societat
- necessitats generals dels ciutadans
- necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
Convé tenir un model mental clar: MODEL EXPLICATIU DE L’APRENENTATGE COM A MEDIACIÓ CULTURAL
La planificació del professorat contempla l’entorn escolar de l’alumne com és la comunicació de masses mitjans i continguts que actúen per igual i incideixen en ells dos alhora. La planificació es veu afectada tant pel comportament del profesor, com l’informació que dona i s’interrelaciona també amb el comportament de l’alumne i la seva transmissió d’actituds o coneixements. Per tant, els docents aprenen dels alumnes i els alumnes d’ells, cadascú té unes capacitats, unes cultures, etc. Aixi que aquestes relacions actúen com a mediació cultural.
Les comunitats d’aprenentatge:
«Comunitats d’aprenentatge» és un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, incloent-hi l’aula. Les comunitats d’aprenentatge superen el fracàs escolar i els problemes de convivència als centres educatius.[1]
Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centre (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:
1 Anàlisi de context: On som?
2 Trets d'identitat : Qui som?
3 Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4 Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5 Funcionament efectiu: Com en va?
T 12
TEMA 12: PEDAGOGIA COM A SISTEMA
Educació ComunicActiva:
L’escola de la societat de masses telecomunicada. ( Teixidó 1992)
és l’escola activa de 1889 i de 1913 ( 30 punts de l’escola nova de fernière) reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.
Freinet va ser l’escola moderna de tècniques feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps dissenyat en PROGRAMARI PEDAGÒGIC. ( humanista) fa el disseny de programari pedagògic les activitats els problemes...
Avui:
Tècniques d’informació i comunicació (sistemes i aparells) continguts de la comunicació de comunicació de masses (transmissió, inculcació els valors ) Moda, Novetat, noves tecnologies, consum, consumisme.
PROPOSTA:
La percepció es la que dona els mitjans
Sensació es connotativa
Expressió:
Processament racional i emotiu, que tothom s’expressi lliurement i desprès l’adult contribueix a portar elements racionals ( si t’agrada això pots veure aquest altre.. recomanacions, aportacions..)
Corresponsabilitat educativa de: FAMÍLIA, ESCOLA i molts més tota la tribu/tota la ciutat. Avui en dia, els mitjans de comunicació!
+ AGENTES DE EDUCACIÓN-COMUNICACIÓN-CULTURA
La llei d’educació de Catalunya 2009 estableix la carta de compromís educatiu.
Els mitjans de comunicació que?
FALTA UN PACTE SOCIAL PER LA INFANCIA . tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos amb d’infància.
El treball en xarxa: les escoles no han de treballar soles, han de fer xarxes per obrir possibilitats.
Renovació pedagògica, ajustar l’acció als alumnes. canvis necessaris. L’escola a de ser la innovació, no! L’escola ha de mantenir accions anteriors del passat però introduint innovacions. Pedagogia com a sistema invariable, Aquesta ped. S’ha de renovar ( part de tradició i petits canvis en el que ja fèiem) qui fa aquesta renovació? Docents! Els referents? Mirar als alumnes per ajustar-ho. Els docents haurem d’ensenyar de manera diferent, ajustar la manera d’ensenyar als alumnes i a l’evolució de la societat o tecnologia.
Ordenació educativa, regulació administrativa. Societat política que estableix l’educació per a tots els ciutadans, posar ordre i manar funció de l’administració ( teixidor: “mana massa”)
Innovacions educatives, no ho pot fet l’administració. Incorporar-la oportunitat/allo que esta a la societat i incorporar-ho a l’aula. ( exemple: ensenyar socials- geografía- google earth)
+ adjuntar el esquema del power.
Continguts iguals, professors i alumnes utilitzant els mateixos continguts. El professors planifica la seva classe o pot fer a traves del currículum I tenint en compte que pensa l’alumne, les seves actituds les seves capacitats.. el docent processa la informació del món que l’envolta i la processa i decidirà que fer amb ella, per tant, Determina el seu comportament i l’alumne fa el mateix segons els seus interessos, etc. Segueix la classe o no. CONCLUSIÓ: mirar a l’alumne i saber que l’interessa.
L’alumne segons l’actuació del docent connectarà amb ell. Sortim de l’escola, que vegi espectacles llegeixi llibres, que busqui coses diferents ( no tan sols els mitjans de comunicació o la moda).
Interaccions bidireccionals en l’aula
Els dos motors del sistema
- El docent: unitat psicofísica ( tinc un cos físic, una ment amb sentiments.. ) i social cultural ( cos ment i societat – cultura: música, espectacles..) tot això ha d’estar equilibrat.
Racionalisme excessiu- emoció excessiu. EQUILIBRI! No podem ser ni molt racionals ni molt emotius.
- Alumn@: unitat psicofísica socialcultural
Menor en procés de construcció: estabilitat-desestabilitat ( positiu-negatiu). Esta en procés de construcció personal, es neix biològic es fem animals socials . La crisi de la adolescència es pas- canvi, no s’ha de criticar- equilibri entre estat equilibrat i desequilibrat. WALLON
Educació emocional: voluntat d’aprendre. Educar amb ganes d’aprendre per a que els nens
Las facultades especificas del hombre: MEMORIA ( hem de tenir idees, continguts per poder relacionar aquets continguts i fer una idea de pròpia) , ENTENDIMIENTO Y VOLUNTAD (relacionado con emocions i sentiments). S’ha de educar la voluntad.
El tot de la persona 100%:
40% intel·ligència
30% de memòria
- 30% voluntat ???
Pràctica reflexiva: en equip humà professional.
T 11
TEMA 11: ESCOLA INCLUSIVA
Escola inclusiva ja no es l’escola especial ni l’escola integradora ( nen que tenim fora i l’incorporem a dins). No es una escola excloent. L’ Atenció hospitalària és un exemple d’ escola inclusiva.
Atenció a la diversitat: inclou
- Altres capacitats
- Discapacitats
- Debilitat
- Alteracións de conducta
Definición de inclusión
Aún existe una confusión considerable sobre el significado real del término “inclusión”” (Ainscow et al, 2000). la noción de ““educación inclusiva”” aparece en casi todas las guías del DeyC con relación al derecho de todo menor y joven con necesidades educativas especiales a aprender, siempre que sea posible, en una escuela ordinaria. Más recientemente, la agencia de inspección Ofsted ha introducido la expresión ““inclusión educativa””, especificando que ““escuelas eficaces son las escuelas inclusivas””.
Aún existe una confusión considerable sobre el significado real del término “inclusión”” (Ainscow et al, 2000). la noción de ““educación inclusiva”” aparece en casi todas las guías del DeyC con relación al derecho de todo menor y joven con necesidades educativas especiales a aprender, siempre que sea posible, en una escuela ordinaria. Más recientemente, la agencia de inspección Ofsted ha introducido la expresión ““inclusión educativa””, especificando que ““escuelas eficaces son las escuelas inclusivas””.
La inclusión es un proceso. Es decir, no se trata simplemente de una cuestión de fijación y logro de determinados objetivos y asunto terminado. En la práctica la labor nunca finaliza. La inclusión debe ser considerada como una búsqueda interminable de formas más adecuadas de responder a la diversidad. Se trata de aprender a convivir con la diferencia y de aprender a aprender de la diferencia. De este modo la diferencia es un factor más positivo y un estímulo para el aprendizaje de menores y adultos.
La inclusión se centra en la identificación y eliminación de barreras. En consecuencia, supone la recopilación y evaluación de información de fuentes muy diversas con el objeto de planificar mejoras en políticas y prácticas inclusivas. Se trata de utilizar la información adquirida para estimular la creatividad y la resolución de problemas.
Inclusión es asistencia, participación y rendimiento de todos los alumnos. ““Asistencia”” se refiere al lugar en donde los alumnos aprenden, al porcentaje de presencia y a la puntualidad; ““Participación”” hace referencia a la calidad de la experiencia de los alumnos cuando se encuentran en la escuela y por tanto incluye, inevitablemente, la opinión de los propios alumnos; y ““rendimiento”” se refiere a los resultados escolares de los alumnos a lo largo del programa escolar, no sólo los resultados de tests o exámenes.
La inclusión pone una atención especial en aquellos grupos de alumnos en peligro de ser marginados, excluidos o con riesgo de no alcanzar un rendimiento óptimo. Ello indica la responsabilidad moral de toda AEL de garantizar que tales grupos que estadísticamente son ““de riesgo”” sean seguidos con atención y que se tomen, siempre que sea necesario, todas las medidas necesarias para garantizar su asistencia, participación y rendimiento en el sistema educativo.[1]
La inclusión se centra en la identificación y eliminación de barreras. En consecuencia, supone la recopilación y evaluación de información de fuentes muy diversas con el objeto de planificar mejoras en políticas y prácticas inclusivas. Se trata de utilizar la información adquirida para estimular la creatividad y la resolución de problemas.
Inclusión es asistencia, participación y rendimiento de todos los alumnos. ““Asistencia”” se refiere al lugar en donde los alumnos aprenden, al porcentaje de presencia y a la puntualidad; ““Participación”” hace referencia a la calidad de la experiencia de los alumnos cuando se encuentran en la escuela y por tanto incluye, inevitablemente, la opinión de los propios alumnos; y ““rendimiento”” se refiere a los resultados escolares de los alumnos a lo largo del programa escolar, no sólo los resultados de tests o exámenes.
La inclusión pone una atención especial en aquellos grupos de alumnos en peligro de ser marginados, excluidos o con riesgo de no alcanzar un rendimiento óptimo. Ello indica la responsabilidad moral de toda AEL de garantizar que tales grupos que estadísticamente son ““de riesgo”” sean seguidos con atención y que se tomen, siempre que sea necesario, todas las medidas necesarias para garantizar su asistencia, participación y rendimiento en el sistema educativo.[1]
Educació inclusiva Gencat.cat
L'educació inclusiva (l'educació per a tothom) és la capacitat dels sistemes educatius d'oferir sense discriminació l'oportunitat d'aprendre junts en una mateixa aula.
En el conjunt d'actuacions que impulsa el Departament d'Educació per afavorir l'educació de qualitat i la igualtat d'oportunitats destaca el Pla d'acció "Aprendre junts per viure junts".
Enllaç directe al pla d’acció per Internet.
Aquest Pla és un instrument específic a mans de tota la comunitat educativa per assolir els objectius següents:
Aquest Pla és un instrument específic a mans de tota la comunitat educativa per assolir els objectius següents:
· Avançar en l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en els centres escolars ordinaris;
· Optimitzar els recursos de suport per a l'atenció de l'alumnat amb discapacitat, identificar si calen nous recursos i actualitzar el mapa de recursos i serveis per a l'atenció de l'alumnat amb discapacitat a Catalunya, i
· Avançar en la coordinació interdepartamental per donar atenció integral a l'alumnat amb discapacitat
El centre educatiu
· El projecte educatiu del centre ha de promoure els elements flexibles curriculars, metodològics i organitzatius per impulsar i afavorir la inclusió.
· La Comissio d'Atenció a la Diversitat (CAD) és l'òrgan responsable de dinamitzar i coordinar les actuacions i mesures que el centre es proposa per avançar en la inclusió.
· L'equip directiu planifica un conjunt d'actuacions —el pla d'acollida—- per a l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'incorpora al centre.
Els centres de referència dels centres educatius d'una zona (zona educativa, municipi, comarca) per dur a terme, coordinadament amb els serveis educatius, les funcions següents:
· donar suport al professorat en estratègies metodològiques i organitzatives per a l'atenció a l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris,
· facilitar documentació tècnica i recursos didàctics,
· contribuir a l'adaptació de recursos i materials,
· facilitar informació sobre l'oferta d'ensenyaments postobligatoris, activitats de lleure, ajuts i beques, etc.,
· col·laborar en la inserció laboral de l'alumnat,
· col·laborar en el treball amb famílies i
· realitzar programes específics de suport en centres ordinaris.
B. Programes específics (estimulació del llenguatge i la comunicació; habilitats funcionals relatives a la mobilitat, l'alimentació, la higiene, etc.; equilibri i autoregulació emocional, i participació d’alumnat greument afectat en contextos ordinaris) de suport a alumnat amb discapacitat escolaritzat en els centres ordinaris que determinin els serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona, per dur a terme, en coordinació amb els serveis educatius, les funcions següents:
· acompanyar processos d'escolarització,
· donar suport directe a aquest alumnat,
· orientar el professorat en estratègies i recursos específics d'intervenció i
· col·laborar en l'atenció a les famílies.
C. Serveis educatius específics (discapacitat motriu, trastorns generalitzats del desenvolupament i transtorns de la conducta) de suport als centres i serveis d’un servei territorialo del Consorci d'Educació de Barcelona per col·laborar amb els serveis educatius en les funcions següents:
· identificar les necessitats educatives de l'alumnat en relació amb la discapacitat específica, concretar estratègies d'intervenció, adaptar materials i adequar el currículum;
· orientar el professorat i les famílies;
· fer el seguiment de l'evolució de l'alumnat i ajustar els plans individuals a les seves necessitats;
· col·laborar en la concreció i el seguiment de programes específics de suport.
- Continuació de la Magistral
Abans es parlava de la educació personalitzada, no es que un ho faci individualment si no que uns avancin en segons els interessos.
EDUCACIÓ ESPECIAL:
Atenció a Necessitats educatives especials (NEE) en Centres d’EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE). Aquests centres de educació especial poden valorar també com a centres de salut i educació. ( els nens poden necessitar atenció mèdica)
Pedagogia (sistema organitzat per desenvolupar l’educació, PERO SI ES AMB NEE es terapèutica) terapèutica diu molt més que educació especial, però vol dir molt més
Neurologia pediàtrica
Paidopsiquiatria
ENSENYAMENT PLURILINGÜE
Llengua maternal: el primer contacte amb la llengua. Es demanava la llengua del país antigament.
En aquest tema també fem referència a un aspecte molt important que ha de tenir en compte un bon docent: els trastorns d’aprenentatge.
“Adequar la planificació a les necessitats educatives especials que es puguin trobar a l’aula es molt important. La educació personalitzada comentada anteriorment per pedagogs, es posaria en pràctica si tinguéssim en compte els trastorns.”
Els punts clau ha tenir en compte són:
- Aspectes educatius que intervenen en el fracàs escolar 2007
- Educar en la diversitat 208
- Aspectes neurobiologies: cervell i aprenentatge
- Els trastorns de l‘aprenentatge
- Trastorns del desenvolupament del llenguatge 209
- Dislèxia: Dificultad en el aprendizaje de la lectura, la escritura o el cálculo, frecuentemente asociada con trastornos de la coordinación motora y la atención, pero no de la inteligencia.
- Trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat
- Discalcúlia
- Trastorn de l’aprenentatge no verbal: per exemple: síndrome d’asperger
- Propostes d’adequació escolar en els diferents trastorns de l’aprenentatge
Suscribirse a:
Entradas (Atom)