TF.1.2 PROVES PISA I anàlisi i contrast PEC

Les proves consultades durant el seminari del dia 09.12.10 pretenen avaluar les competències bàsiques dels nens i nenes de sisé de primària. Aquestes proves no determinen el pas a l'educació secundària però ens ajuda a veure i conèixer els resultats globals d'aquests. Aquestes proves es van realitzant durant molt anys i així podem conèixer si els conceptes i coneixements dels infants varien.
La correcció es fa en 79 comissions avaluadores externes, entre elles inspectors,etc. Per tal de fer una avaluació objectiva. La informació que es rep s'envia als pares i als centres educatius. Crec que es bó que les families coneguin el nivell en competències bàsiques dels seus fills i si més no del centre educatiu al qual pertanyen .
Segons els resultats observats, :
- A les escoles privades hi ha un nivell més alt en tant a llengues com en matemàtiques envers a l'escola pública.
- En general els resultats del 2010 al 2009 són més baixos, per tant s'hauria de veure quin ha sigut el problema.
- Segons el nivell socioeconomic de l'infant i la seva família determina els resultats, els infants amb un nivell socioeconomic més alt els seus resultats són,també, més alts.
Per complementar això, vull centrar-me en per exemple en l'àrea de les matemàtiques: 

NIVELL SOCIOECONÒMIC ALT: 36,80%
NIVELL SOCIOECONOMIC MITJÀ: 26,90%
NIVELL SOCIOECONÒMIC BAIX: 13,60%

Aquestes proves ens mostren els resultats de les proves, ens ajuda a coneixer el nivell. A més, adequar la tasca educativa i millorar-la.





Per poder fer l'exercici 2 del seminari d'avui he consultat el PNE i un PEC.
 PEC ( Projecte Educatiu de Centre) CEIP Llorens Artigas de Badalona (Barcelona)
PEC (projecte educatiu de cen tre) CEIP "La Paz" de Madrid

Per aprofundir en el tema i adonar-me de les diferències entre aquests dos, he tafanejat dos PEC's diferents; un de la comunitat autonoma de Madrid i un altre de Catalunya.
Per començar m'agradaria sintetitzar que es el PNE: Pacte  Nacional per a l'educació, es un pacte que mostra les bases de l'educació futur de les escoles de Catalunya en el qual es garanteix igualtat d'oportunitats i cohesió social. Aquests Pacte han participat famílies, centres educatius, mestres, professors, estudiants i ajuntaments.
En relació a la familia que es el tema en el qual es centrara aquests exercici, el pacte promou diverses mesures per cobrir les necessitats actuals de Catalunya, ales mesures són les següents:

- Més acollida Matinal
- 50% més de beques per a menjadors en relació a l'any passat
- Ajuts a nens de 3 a 6 anys que tinguin germans a la mateixa escola
- Projectes i associacions estudiantils

D'altra banda,  el PEC ( Projecte Educatiu de Centre) CEIP Llorens Artigas de Badalona (Barcelona), té alguns aspectes recollits en aquest pacte, però no en totalitat.
Hi ha un servei matinal de 8h. a 9h. del matí, tal i com es parla al pacte. Però no s'explica la funció que fa el menjador vers els nens, si hi ha aquest servei o no i per tant, els ajuts tampoc.
Mantenen una relació amb les families realitzant les tradicionals entrevistes periodiques.
Per aprofundir i tenint en compte un altre PEC, he mirat el del CEIP "La Paz" de Madrid. Aquesta escola es inclusiva, per tant no exclou a cap nen sigui quina sigui la seva necessitat; nee, immigrants... i el tipus de nens: nens amb mancances a l'hora d`hàbits d'alimentació. Pel que da el PEC de l'escola de Badalona no es parla del tipus d'alumnat que hi ha a l'escola.Tenen en compte el nivell de vida dels pares i el seu servei matinal es més obert que l'escola de Catalunya: es de 7.30 del matí a 9h. ( l'horari lectiu es totalment diferent).
En el PEC de "La  Paz" es parla del menjador, de la seva tasca educativa en hàbits i en quina franja horaria es realitza.

Per finalitzar, m'agradaria dir que: el pacte si es dur a terme promou idees interessants tot però que almenys al PEC del CEIP de Badalona no s'acaban de reflectir, i en comparació amb el de la comunitat de Madrid, s'hauria de modificar o pensar si els objectius s'adequen a la societat actual ( diversitat, mare i pare treballant.. ) o si no, aprofundir-hi més i donar a conèixer les accions educatives amb més caracter específic.
( a sobre del nom del centre hi ha un enllaç a la pàgina on apareixen els Projectes educatius de centre)


Sara Ramírez

A. 16: LEC I AVALUACIÓ

Pel que fa l'exercici 10, on es demana l'avaluació i models, crec que aquest quadre fa un resum de com es l'avaluació, en que es basa, els criteris d'actuació, etc. Es una forma clara de veure de que es tracta l'avaluació i com esta establerta.

Aquest quadre l'he agafat d'un altre blog. Adjunto el link perque crec que es un blog molt interessant que parla dels nous conceptes a la llei d'educació.

de Albert del Pozo

He volgut adjuntar una part del meu portafolis per aclarir i acabar de completar l'exercici:

AVALUACIÓ EDUCATIVA: sistema de valoracions

-          ALUMNE: 1 interès, 2 rendiment: (segons les seves possibilitats) 3 nivell 4 creativitat.

-          GRUP – CLASSE:

-          ENSENYAMENT – APRENENTATGE: abans es valorava l’ensenyament, ara es valoren les dues coses. Ara es valora el que aprèn també.

-          ORGANITZACIÓ: horaris, tutories, desdobla cio d’anglès…

-          EQUIP PROFESSIONAL:

-          CENTRO EDUCATIU:

Avaluació del centre:

-          INTERNA: ells mateixos (docents), l’equip, el grup clase

-          EXTERNA TÉCNICA: la fa el personal de fora (inspectors)

-          SOCIAL: educació dels pares

Avaluació de sistemes: mostres indicadors estandarditzades qüestionaris

Si els alumnes no estan motivats i interessats, em d’aconseguir que els alumnes tinguin interès. Així el grup classe anirà millor. “Aquest aspecte es clau per solucionar el fracàs escolar que ve donat per les escoles. La poca motivació i preocupació per la vida dels nens, son causes d’aquesta.”

-          MACROANALISIS: anàlisi general dels centres

-          MICROANALISI: anàlisi específic del centre

-          PATRON: el que esperem del centre

-          INPUTS: alumnes es el primer que podemos observar, segons les condicions que tenen.

Analitzar el proceso y no los resultados: desde diferentes perspectivas. Avaluació de tot, i també es pot fer una avaluació parcial per exemple de les lleis. Analitzem l’escola segons la regulació legal, si fan els grups i subgrups, es pot dur a terme el currículum..  També es pot veure l’espai on es realitzen les accions educatives. Anàlisi pedagògic: tipus de treball que es fa en l’aula

Anàlisi econòmic: segons els diners poden fer activitats o no, per tant s’ha d’integrar a l’avaluació.

Per tant es podia dir que segons l’escola el lloc on esta situada pot tenir millor posició econòmica i viure millor, per tant es mira el producte però potser en barris marginal per exemple, els resultats (eficàcia) no son alts però les eficiències , aprenentatges segons el lloc on estan, es molt alt.

TEMA 9

ESCOLA

 Institució com a establiment, l’escola no es l’edifici si nó el clima que  crea les condicions per ensenyar i formar, l’establiment de relacions entre docents, etc.

La Qualitat de l’educació

TOTHOM VOL UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT. Per qualitat es diu el millor posible, l’educació es inmensa, l’educació també: publicitat, familia escola, mitjans de comunicación, llocs de treball o lleure ( agents de socialització, educación i cultura).

-           QUALITAT: paraula abstracta ( cadascú se l’ha imagina d’una manera diferent, desde la seva perspectiva, totes són valides)

-          Revista “Fer de mestre”  retall d’educació interessant.

LLEIS D’EDUCACIÓ

LA LEC: ASPECTES RELLEVANTS

 L’AUTONOMIA DE CENTRES

Què es l’autonomia de centres? L’autonomia es refereix al centre educatiu, com un dels principis organitzatius del sistema educatiu  i també al professorat, que gaudeix d’autonomia en l’exercici de les seves funcions docents, dins els límits legals i en el marc del projecte educatiu és a dir, en el marc de l’autonomia del centre.

Instruments de l’autonomia del centre.

Els centres es doten, en l’exercici de llur autonomia, dels següents instruments:
-Projecte educatiu
-Projecte de direcció
-Programació general anual
-Acords de coresponsabilitat
-Carta de compromís educatiu
-Projectes d’innovació pedagògica i curricular
-Funcions de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció
-Consell escolar , entre d’altres.

 
Els centres disposen d’autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials

“Si els centres fessin aquesta autonomía de centre de manera excel·lent la seva finalitat s’assoliria. Tot i així, no se si es pot cumplir o no.”

Finalitat. l’excel·lència de l’activitat educativa
Projecte educatiu. El projecte educatiu és la màxima expressió de l’autonomia dels centres educatius i recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat …

-Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat regular el contingut mínim  i instruments en què es concreta l’autonomia dels centres educatius públics reconeguda per aquesta llei
-L’Administració educativa ha de respectar i donar suport a l’exercici de l’autonomia dels centres educatius, -La direcció s’exerceix en el context de l’autonomia dels centres
-Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi en cada centre
-Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de garantir que el centre exerceix l’autonomia en el marc legal
-Els inspectors d’educacióhan d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció

ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES

Les associacions d’alumnes i les associacions de mares i pares tenen per finalitat essencial promoure la participació dels alumnes i de les mares i els pares en l’activitat educativa i facilitar als alumnes l’exercici dels drets i el compliment dels deures

Projecte lingüístic. Ha de preveure la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes

ATENCIÓ AL DOCENT I ATENCIÓ EDUCATIVA

 L’expressió "atenció docent" només apareix a la LEC (en cinc ocasions) però no ha estat recollida en els decrets d’autonomia i de direccions (ni tampoc la trobem a la LOE, que utilitza una perífrasi "l’atenció educativa directa als nens a càrrec de professionals", art. 92.1). En canvi, és molt freqüent "atenció educativa", pràcticament amb el mateix significat, si bé a la LEC aquesta segona expressió s’ha especialitzat dins la categoria de "professionals / personal d’atenció educativa".

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DELS ALUMNES

Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l’alumnat

“Actualment la diversitat d’ètines a les clases va en augment i per tant, els centres educatius han de tenir en compte aquest aspecte proporcionar una tasca educativa millor i si més no, promoure l’integració. Haurien de basar-se en el concepte d’igualtat i transmetre el fet que; una cultura no existeis sense una altra.”

 El projecte educatiu ha de contenir, entre altres aspectes, la concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orientin l’atenció a la diversitat i els que han d’orientar les mesures organitzatives

Els programes de formació permanent han de preveure tots els aspectes de coordinació, tutoria, atenció educativa a la diversitat i organització

AUTOAVALUACIÓ

El Departament ha de determinar els procediments d’avaluació —inclosos els referits a l’autoavaluació dels agents educatius i de les institucions educatives—, que són públics .

L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna, o autoavaluació, i en avaluació externa i afecta els àmbits pedagògic, de gestió i d’organització, d’acord amb les especificitats de cada centre

L’autoavaluació dels centres té caràcter continu.

PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES

Les mares, els pares o els tutors dels alumnes tenen dret a rebre informació sobre les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen, el caràcter voluntari i l'aportació econòmica quE els comporta.

“Crec que aquestes activitats extraescolars han de valorar-se més dins l’àmbit educatiu i per tant, que la familia dels alumnes les coneguin. Moltes vegades es pensa que no aporten res a l’educació perque son activitats de caire lúdic, pero es una manera de relacionar-se entre companys fora d’una aula, compartir experiències, vivències i gustos.”

Els mestres i els professors han de promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada laboral.

 

TEMA 8

TEMA 8: PENSAMENT CONTEMPORANI

Paradigmes (model) científics i corrents filosòfics

Ideal de persona de la modernidad como la Institución Libre de Enseñanza . El modelo escolar que tenemos fue pensado en la época de los il·lustrados (1900).La etapa contemporania pensamos que es la modernidad. Actualment: societat postmoderna, següent de la moderna.

Valores de conocimiento con época narcisista i superficialidad, como hacer una educación? Postmoderna, abusos de la modernitat ( societat de consumo) .

PARADIGMES CIENTÍFICS: s’ha de veure amb clau evolutiva.

Racional- positivista, orientat als resultats. Plató es dedicava més a les idees, Aristoteles observa la natura, ciència que observa els fenòmens de la natura. El que es veu es veu i el que no no. Ciència empírica (d’experiència) i experimental.  Il·lustrats, s’imposa amb la revolució van donar molt suport a l’avenç de la ciència i la química. (hores, minuts, segons, metres..). Aquell que serveix per observar i comprovar físicament experimentalment, dona lloc a aquesta ciència racional-positivista. “Jo estic aquí com a subjecte, la realitat es objectiva.”

Final del s. XIX, hermenèutica model que pensa que no hi ha prou amb una visió objectiva de la realitat: “soc conscient de que formo part de la societat subjectiva”. Es interpretatiu perquè la realitat es subjectiva, i no es fàcil separar subjecte i objecte.

Model socio-crític, orientat al canvi social. Encara hi han plantejament positivistes, grup de sociòlegs que diuen que una cosa es comptar dades i interpretar-ho, anàlisi, no nomes interpreten la societat em de fer propostes de canvi, plantejament orientat a la del canvi social.

Altre model l’emergent o experiencial transconscient com a projecte existencial. Esta apareixen un nou paradigma, per això es emergent. Un te la experiència de si mateix amb la integració a la societat forma part de la seva experiència amb anàlisi, tenint en compta la seva visió, i se’n adona que no existeix ell mateix. Té en compte l’espiritualitat i l’aspecte religiós.

                                                                                                                          

“Hi ha hagut una evolució segons el primer paradisme a l’últim, pero tots en la seva mesura tenen algún aspecte ha destacar vers l’educació i formació de persones dins i fora de la institució escolar.”

POSTMODERNIDAD

Aquest apartat l’he adjuntat perque he cregut que era interesant saber els aspectos “negatius” que té el corrent de la postmodernitat en l’educació. Aixi apropar-nos una mica més a les conseqüències d’aquest:

CRISI EDUCACIONAL POR LA POSTMODERNIDAD
Como consecuencia de este enfrentamiento generacional:

·         Los jóvenes poseen un vocabulario propio y sistema de signos muy diferente al que utilizan padres y profesores.

Exemple cedit per un noi de 15 anys, a la seva página fotolog:
tardee een la repuuu!!(Y)
k por ciertoo, no se ve una mierdaa! xD
xro wenno, ees lo k aayy!

correttedgust0h dijo en 8/03/10 16:16

g0rdddddý
kk ya lo
sabbes a kki
me tienes kari
kk guapos!
aunqq no reconozco:$
tekkkkkkiero gordddy

“En comptes de buscar una cançó o una fotografía, crec que aquest llengutage, on es troba ( internet) i com s’utilitza entre joves mostra aspectos evidents de la postmodernitat.”

·         La educación institucional no se adecua al ritmo y vida de los jóvenes.

·         Padres e hijos parecen coexistir, más que convivir en unidad y profundidad interior.

·         la relación educativa se hace más tensa y difícil, más legal y material que íntima y personal.

Postmodernitat: poseeix inmadiatesa típica de la postmodernitat. A la modernitat s’ensenyava a esperar.   tens fe ( no vol dir religios) si tens confiança, es coneixement. 

“La inmediatesa pot ser un aspecte molt gratificant per a qui la rep en un momentn determinat, pero aquesta inmediatesa pot sorgir com a problema posterior, quan es focalitzi cap altres aspectes de la vida. ( inmediatesa alhora de comprar, inmediatesa per fer les coses bé i ràpidament, inmediatesa..)Per tant, esta bé saber que hi ha coses que tindrem en el momento però saber esperar també es un tema a tractar, per evitar angoixes i ansietats.”

HENRY FORD:

“Si n’estas convençut l’aconseguiras”. La postura de la modernitat; hi ha coses que es poden conéixer per la raó, la raó posen els métodes, no deixem de tener fé pero hi ha fenomens científics que ens fan veure que no es pot fonamentar en fé. (es pot relacionar amb llibre de Neil Postman: “ el fi de l’educació”  i la concepció que els deus que guien l’educació, amb les seves imperfeccions)

De la modernitat a la post modernitat.

Filosofies que engloben la nostra societat. Están tots dos, ja que hi ha gent que diuen que aquest corrent encara no s’ha esgotat. La modernitat es basa en la raó, postmodenritat: el que domina en el nostre momen, no som rigids, deixem buscar-me a mi mateix, etc, la utilització de la postmodernitat en abús pot perdre la seva bona funció.

Neoliberalisme: el liberalisme es creat al segle XIX, la continuitat dels il·lustrats que es centren en un plantejament economic lligat al capitalisme. L’utilitarisme filosofía que defensa que sha de fer el que convé a la majoria, a la majoria nombre d’habitants. Filosofía amb consistencia básica.

Neoliberlaisme: pensa que l’estat ha de actuar, (liberalisme economic)

Ecología i sostenibilitat, altres filosofies que dominen la nostra actualitat

-          ecología reduir i reutilitzar, es necessari

-          sostenibilitat:

“L’ecologia es important per treballar de manera transversal dins l’aula. La societat de consum i inmediatesa ens porta a llençar les coses sense pensar, a comprar més del que necessitem.. sense tenir en compte la societat, el canvi climatic, la naturalesa.. “

cultura mosaic

hipertext: paraules Claus, pero el redactat es construeix d’acord  a la seva construcció.

Crítica vé de criteri de veure que es igual, diferent, i discriminar per entendre.

Persona i societat cosmovisio: visio del cosmos. Es la comprensió que jo tinc del món i cadascú, els pares ens donen una primera visió (manera mítica), però a partir dels 14 em de trobar la nostra visió els podem ajudar pero no dir-li tot, quan et fas gran ( visió irònica). Angoixa, autoajuda (ho necessitat la gent) que l’educació no ha sabut donar un sentit bo i primers conceptes.

La cosmovisió es variant, cadascú ha de seguir el seu camí com vulgui.

Consumisme: societat consumista, que pensen en consumir, es el seu camí.

La vida no es meva, la llibertat no es total sempre estem cohercionats. La nostra tria totalment lliure es la parella.

“ Aquest aspecte m’ha fet reflexionar molt. Pensem que som lliures de triar fer i desfer com volem, però en el fons no som més que marionetes que seguim unes normes socials, cohercions i aspectatives que altres tenen sobre nosaltres. Tot i aixi penso que en altres pàisos on els matrimonis es fan per conveniència, no deixen que triin la parella per viure, per tant el fet de dir que triem a qui volem, potser es ytan sols en segons quines cultures. Per aprofundir encara més, en les cultures occidentals  deixa triar la parella però crec que tot i així n’hi han persones que no trien el que volen si no el que desitjen desde fora o el que es pensa que seria millor per a ells, no el que desitjen ells mateixos. Doncs, fins a quin punt som lliures de triar?

No podem canviar la nostra vida per una altra. La vida es viva, la meva llibertat com a voluntad. Decisions que poden girar la meva vida.

Idees claus : LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ Martí Teixidor i Planas

“La qualitat de l’educació . Preocupació i retòrica”

Martí Teixidor i Planas

En aquest text es mostra l’ambigüitat del terme qualitat en l’educació, i com tothom l’utilitza des de una perspectiva diferent. També, veure com no es troba una solució als problemes de fracàs escolar ja que es parla molt i s’actua poc per solucionar-ho ( es deixa de banda l’educació i es prioritzen altres sectors/àmbits). I la preocupació per l’eficàcia dels alumnes, mesurats en notes, en comptes de tenint en compte l’eficiència i per tant, l’evolució de l’individu des de el principi de l’acció educativa fins el final d’aquesta.

 El terme qualitat apareix sovint quan es parla d’educació però es un terme abstracte que cada persona l’entén a la seva manera segons la seva experiència.  La qualitat es tracta des de diverses perspectives:

-          Política

-          Qualitat com a dret fonamental de l’educació

-          Com a progrés del conjunt de la societat ( els pares volen el millor, millors mitjans materials, infraestructures…)

La qualitat de l’educació s’ha plantejat desprès de la quantitat, en altres paraules: educació per a tots.

El dret a l’educació proclamat pels intel·lectuals, fou exigits pels sectors populars i fou reivindicats pels moviments obrers ( s.XIX i XX)

L’escolarització: plaça escolar per a cada nen. Anar a l’escola significava aprendre en un temps molt curt. En l’actualitat es pot considerar que molt alumnes tenen un nivell alt de semialfabetització interior.

Actualment, el percentatge de nens amb necessitats educatives especials, malalts o accidentats no supera al 30% d’alumnes que no aconsegueixen els conceptes escolars bàsics.

Per solucionar això es deixa als docents sols, es creu que ells han de motivar als alumnes a estudiar. Els docents en canvi pensen que hi ha una escassa inversió en l’educació. Una solució: canviar materials vells per nous material reutilitzables.

Els pares, els docents i els politics són tres punts de vista contraposats.

“ més retorica que preocupació per la qualitat de l’ensenyament”Pàg. 5. Aquesta frase resumeix la concepció actual sobre la solució del problema : fracàs escolar. Per tant, les practiques dels professors a les aules són absoletes ja que no s’ajusten a les necessitats.

Els pares i mares no reflexionen sobre aquest aspecte i per tant, no tenen referents clars

  ( D’ALTRA BANDA SI QUE TENEN CLARS ELS MODELS QUE PROMOU LA TELEVISIÓ, PUBLICITAT I MODA)