T.6 CRíTIQUES AL MODEL ESCOLAR
Societats occidentals 1960-2000
SUMMERHILL Infants en llibertat. 1921
Volia la libertat total per a l’infant sempre i quan no impedeixi la llibertat d’un altre. Aquest pensament el va inaugurar Rousseau.
Llibertat d’acció.
La seva pedagogia era antiautoritària.
PRINCIPIS EDUCATIUS: felicitat (Rousseau), Convivència (Lane) sexualitat (Reich)
Crec que els seus principis educatius poden ser correctes, però potser la seva pedagogia podria arribar a ser negativa pels nens en el cas que no hi ha algú que parli de límits ells mateixos no podrien conèixer que està malament i que no i, per tant, formar-se com persona, respectar normes. Donar-li’s la confiança i el poder triar les normes democràticament, crec que sempre hi ha d’haver una figura que controli,i com a docents em tractar de fer-ho sense ser totalment autoritaris ni mantenint una gran distància entre infant-“docent”.
Les decisions es prenien de manera democràtica, en assemblea.
Era defensor del poble.
“En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, lo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto da del autogobierno de la comunidad”
CARL ROGERS:
La no directivitat. Teràpia basada en el client ( no el pacient)
Psicoterapeuta. Basa la seva teràpia en escoltar al pacient i que ell mateix faci el seu procés. Autoteràpia.
Perspectiva de l’Educació: Educació es centra en l’alumne, fe i confiança en l’estudiant en les seves possibilitats, en la seva capacitat d’esforç i millora.
L’aprenentatge es fa a partir de les vivències (vivencial o significatiu): permetrà interès i creativitat. No pot ser igual per a tots.
“Cadascú es a partir d’ell mateix”. Ell ajudava escoltant a la gent i fent preguntes per a una introspecció d’ells mateixos per a que trobin les solucions als seus problemes.
La teoria de la autoterapia es semblant al procés de coching, on a partir d’una estrella on es reflecteix les parts més importants de la vida, el coach fa preguntes i guia al client per trobar solucions a les parts de la estrella que més oblidades o baixes té.
S’ha de viure de manera plena autoconscient.
“… tendencia a avanzar en la dirección de la propia madurez. En un ambiente psicológico adecuado esta tendencia puede expresar-se libremente… se pone de manifestó en la capacidad del individuo para comprender aquellos aspectos de su vida y de sí mismo que le provocan dolor o insatisfacció”.
Pedagogia institucional: Es tracta una anàlisi permanent de les institucions externes (regles exteriors a l'establiment, programes, instruccions, distribució del personal segons la jerarquia etc.) Per tal de procedir després a la distribució del marge de llibertat en el qual el grup- classe pot administrar el seu funcionament i treball, a través de la creació d'institucions internes
M. LOBROT G:
La pedagogia internacional
- Perspectiva sociopolítica
Projecte educatiu on es marca finalitats , per tant respon a les preguntes qui som? Què volem?
Promou l’autogestió de tasques, la participació en assemblees per a les decisions, com Alexander S. Neill.
“ la escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la familia en el sector de socialización. Al proponer, como único modelo de relación social. La relación de autoridad o la relación de rivalidad con los iguales, introduce al odio u la agresividad en el corazón del joven”
Pel que fa el text ver anterior, crec que la part subratllada explica un dels problemes amb els que ens trobem els docents alhora d’impartir classes o fer activitats conjuntes, la rivalitat entre iguals. Per tant s’han d’utilitzar eines i activitats per fomentar la cooperació.
F.OURY. A VAZQUEZ 1967
- Orientació pedagògica
Va escriure monografies d’infants, estudiava casos particulars, els diagnosticava i procedia a l’ intervenció. Hi ha una relació del pensament de F. oury i Rousseau: conèixer el nen que tenim davant per poder treballar amb ell.
Entén diagnòstic om a una observació diària de l’Infant.
“ Aquellos que pretenden formar personas y no “seres para” provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos.”
M. MACLUHANI:
“El aula sin muros.” 1964
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura
L’escola era per la galàxia de Gutemberg
IVAN ILLICH:
“La sociedad desescolarizada” 1971
La rigidesa de l’escola és inoperant, recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d’informació (tecnología). El coneixements no pot ser monopolitzat per l’escola. Defensa que es tenia que suprimir les escoles i donar una renda a les famílies per invertir en l’educació de la manera que vulguin.
Renda educativa familiar inversa per gasta en instrucció i formació, és a dir, dona diner per la formació però als rics hi dona menys i als pobres més.
NO AL CURRICULUM. No als sistemes, en canvi professors que tinguin estudis.
EVERET REINER:
La escuela ha muerto 1974. Fa una critica dels sistemes educatius escolars que en els anys seixanta i setanta es posicionaven com l'avantguarda del progrés i desenvolupament del planeta
L’escola actual atempta contra la salud mental ofega la creativitat i solament és guardería i funcionarial.
Els docents em de prendre consciència de la importància que hi ha en fomentar la creativitat ja que aquesta és la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s'enfronta. L’associació de idees, la seva assimilació i abstracció d’objectes és vital per un bon aprenentatge. Els tallers manuals, conèixer la natura lliurement, i el plantejament de problemes poden ser activitats per treballar aquesta capacitat.
PAUL GOODMAN:
“ La descolarització obligatoria” 1973
Si ha d’haver escola, a tota la ciutat. La ciutat ha de ser educadora.
Paul dona importància a fomentar el diàleg i la convivència.
Un tret important per formar als infants, actualment hi ha escoles que treballen el diàleg a través d’activitats o amb infants com a mediadors. Aquests són infants que davant un problema, es posicionen objectivament i dona perspectives diferents al conflicte, i convida a parlar d’aquests als implicats. Els docents em de fer de mediador, em de dialogar amb els nostres alumnes per conèixer els seus interessos, motivacions i d’altra banda, que els preocupa. Aquest fet ajuda a plantejar les activitats des d’una perspectiva o una altra, o dona eines a nens que podrien necessitar ajuda o més estímuls ja que amb el que reben a classe, es poc.
P.BOURDIEU J.C PASSERON:
Tota acció pedagoga (AP) es objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari de una arbitrarietat.
El treball pedagògic, com a inculcació produeix habitus i pautes de conducta.
CH. BAUDELOT I B. ESTABLERT
L’ escola no unifica. El nivell d’instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d’escolarització correspon a la classe social. L’organització dels alumnes per edats.
L’EDUCACIÓ PERSONALITZADA
EMMANUEL MUNIER:
Filòsof cristià, orientació ética (valors) i metafísica en sentit religiós.
Deriva del compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.
Educació: inducció externa per la família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal. Per tant, hi ha un gran interès en els agents de socialització en el qual es rodeja l’Infant. L’estat no pot imposat doctrina sobre l’educació.
LORENZO MILANO:
Capella rector de Bartina esdevé un educador social.
Implicació en l’ensenyament funcional
A través d’una carta a una mestra denuncia el carácter clasista. L’escola parroquial aplegà els fracassats a l’escola oficial i demostra que no ho son.
PAULO FREIRE:
Dir la paraula es crear el món. Va alfabetitzar a la societat, aquesta alfabetització va ser conscienciadora, volia donar consciencia als individus per a que poguessin triar, criticar,votar etc. Per tant, fer sortir a la gent de la consciencia ingènua, i promoure una transformació social a través de la reforma interior. Però sense una vessant idealitzadora ni doctrinària).
Podem entendre l'alfabetització com la conquesta que fa l'home de la seva paraula, el que certament comporta la consciència del dret de dir la paraula
Es posicionava en contra de l’educació bancària, la que dona crèdits com els bancs, títols que valen diners..
Aquesta acció de culturitzar i donar consciencia ho feia a partir d’una paraula, on s’explicava que era aquesta, el context que l’envoltava, les diferències entre aquesta paraula i altres.. per exemple, que es una fabela, qui viu allà, altres cases … La descomposició sil·làbica de Paulo Freire consistia en buscar 30 paraules quotidianes que contenguin la síl·laba que es vol treballar,i fer relació amb elles per ensenyar i interioritzar-la.
Cal afegir que promovia l’entesa entre els individus, i així fomentava la convivència.
