Per endinsar-nos encara més en aquest enllaç, m'agradaria fer un comentari més ampli.
Els infants neixen amb capacitats encara no desenvolupades (capacitats de relació) , i per tant l'exterior,pares/mares, educadors/es, àvies/avis,...són agents que han de proporcionar eines i espais per fer-ho.
Aquests petits tenen la necessitat de explorar i explotar els recursos que hi son al seu abast, en un primer moment a travès del sentits; tacte,oïda,vista,etc. Més tard prenen consciencia de les diferències entre persones, objectes i espais i determinen quines són les característiques de cadascuna.
Durant aquesta exploració i vivència, els infants han estat acompanyats d'altres persones com a models, i per tant, han modelat les seves conductes segons el que han vist i viscut. Potser la situació en la que es troben no proporcioni experiències socialment acceptades, o del tot correctes, i per tant els educadors hem d'estar alerta i mediar per a corregir i fer veure què es millor, o que es podria millorar.
(Sempre, hem de tenir en compte, tant les necessitats de cada individu i situació familiar, com la seva cultura per a oferir la millor acció educativa possible i no alterar el procès de socialització.)
Perquè dono tanta importància als models i actuacions del agents durant la infància? perque es durant la infància es quan es dona la socialització primària, la més important per l'internalització de creences, normes i valors. Els patrons de conductes dels individus en les societats es regeixen per normes explícites i implicites que regulen les actuacions per tal de no viure com a la selva, on la llei del més fort seria la que regularia.
Si la llei del més fort, estiguès establerta avui dia, seriem qui som ara? Hi hauria institucions?Humanitat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario