TEMA 11: ESCOLA INCLUSIVA
Escola inclusiva ja no es l’escola especial ni l’escola integradora ( nen que tenim fora i l’incorporem a dins). No es una escola excloent. L’ Atenció hospitalària és un exemple d’ escola inclusiva.
Atenció a la diversitat: inclou
- Altres capacitats
- Discapacitats
- Debilitat
- Alteracións de conducta
Definición de inclusión
Aún existe una confusión considerable sobre el significado real del término “inclusión”” (Ainscow et al, 2000). la noción de ““educación inclusiva”” aparece en casi todas las guías del DeyC con relación al derecho de todo menor y joven con necesidades educativas especiales a aprender, siempre que sea posible, en una escuela ordinaria. Más recientemente, la agencia de inspección Ofsted ha introducido la expresión ““inclusión educativa””, especificando que ““escuelas eficaces son las escuelas inclusivas””.
Aún existe una confusión considerable sobre el significado real del término “inclusión”” (Ainscow et al, 2000). la noción de ““educación inclusiva”” aparece en casi todas las guías del DeyC con relación al derecho de todo menor y joven con necesidades educativas especiales a aprender, siempre que sea posible, en una escuela ordinaria. Más recientemente, la agencia de inspección Ofsted ha introducido la expresión ““inclusión educativa””, especificando que ““escuelas eficaces son las escuelas inclusivas””.
La inclusión es un proceso. Es decir, no se trata simplemente de una cuestión de fijación y logro de determinados objetivos y asunto terminado. En la práctica la labor nunca finaliza. La inclusión debe ser considerada como una búsqueda interminable de formas más adecuadas de responder a la diversidad. Se trata de aprender a convivir con la diferencia y de aprender a aprender de la diferencia. De este modo la diferencia es un factor más positivo y un estímulo para el aprendizaje de menores y adultos.
La inclusión se centra en la identificación y eliminación de barreras. En consecuencia, supone la recopilación y evaluación de información de fuentes muy diversas con el objeto de planificar mejoras en políticas y prácticas inclusivas. Se trata de utilizar la información adquirida para estimular la creatividad y la resolución de problemas.
Inclusión es asistencia, participación y rendimiento de todos los alumnos. ““Asistencia”” se refiere al lugar en donde los alumnos aprenden, al porcentaje de presencia y a la puntualidad; ““Participación”” hace referencia a la calidad de la experiencia de los alumnos cuando se encuentran en la escuela y por tanto incluye, inevitablemente, la opinión de los propios alumnos; y ““rendimiento”” se refiere a los resultados escolares de los alumnos a lo largo del programa escolar, no sólo los resultados de tests o exámenes.
La inclusión pone una atención especial en aquellos grupos de alumnos en peligro de ser marginados, excluidos o con riesgo de no alcanzar un rendimiento óptimo. Ello indica la responsabilidad moral de toda AEL de garantizar que tales grupos que estadísticamente son ““de riesgo”” sean seguidos con atención y que se tomen, siempre que sea necesario, todas las medidas necesarias para garantizar su asistencia, participación y rendimiento en el sistema educativo.[1]
La inclusión se centra en la identificación y eliminación de barreras. En consecuencia, supone la recopilación y evaluación de información de fuentes muy diversas con el objeto de planificar mejoras en políticas y prácticas inclusivas. Se trata de utilizar la información adquirida para estimular la creatividad y la resolución de problemas.
Inclusión es asistencia, participación y rendimiento de todos los alumnos. ““Asistencia”” se refiere al lugar en donde los alumnos aprenden, al porcentaje de presencia y a la puntualidad; ““Participación”” hace referencia a la calidad de la experiencia de los alumnos cuando se encuentran en la escuela y por tanto incluye, inevitablemente, la opinión de los propios alumnos; y ““rendimiento”” se refiere a los resultados escolares de los alumnos a lo largo del programa escolar, no sólo los resultados de tests o exámenes.
La inclusión pone una atención especial en aquellos grupos de alumnos en peligro de ser marginados, excluidos o con riesgo de no alcanzar un rendimiento óptimo. Ello indica la responsabilidad moral de toda AEL de garantizar que tales grupos que estadísticamente son ““de riesgo”” sean seguidos con atención y que se tomen, siempre que sea necesario, todas las medidas necesarias para garantizar su asistencia, participación y rendimiento en el sistema educativo.[1]
Educació inclusiva Gencat.cat
L'educació inclusiva (l'educació per a tothom) és la capacitat dels sistemes educatius d'oferir sense discriminació l'oportunitat d'aprendre junts en una mateixa aula.
En el conjunt d'actuacions que impulsa el Departament d'Educació per afavorir l'educació de qualitat i la igualtat d'oportunitats destaca el Pla d'acció "Aprendre junts per viure junts".
Enllaç directe al pla d’acció per Internet.
Aquest Pla és un instrument específic a mans de tota la comunitat educativa per assolir els objectius següents:
Aquest Pla és un instrument específic a mans de tota la comunitat educativa per assolir els objectius següents:
· Avançar en l'escolarització inclusiva de l'alumnat amb discapacitat en els centres escolars ordinaris;
· Optimitzar els recursos de suport per a l'atenció de l'alumnat amb discapacitat, identificar si calen nous recursos i actualitzar el mapa de recursos i serveis per a l'atenció de l'alumnat amb discapacitat a Catalunya, i
· Avançar en la coordinació interdepartamental per donar atenció integral a l'alumnat amb discapacitat
El centre educatiu
· El projecte educatiu del centre ha de promoure els elements flexibles curriculars, metodològics i organitzatius per impulsar i afavorir la inclusió.
· La Comissio d'Atenció a la Diversitat (CAD) és l'òrgan responsable de dinamitzar i coordinar les actuacions i mesures que el centre es proposa per avançar en la inclusió.
· L'equip directiu planifica un conjunt d'actuacions —el pla d'acollida—- per a l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'incorpora al centre.
Els centres de referència dels centres educatius d'una zona (zona educativa, municipi, comarca) per dur a terme, coordinadament amb els serveis educatius, les funcions següents:
· donar suport al professorat en estratègies metodològiques i organitzatives per a l'atenció a l'alumnat amb discapacitat en entorns escolars ordinaris,
· facilitar documentació tècnica i recursos didàctics,
· contribuir a l'adaptació de recursos i materials,
· facilitar informació sobre l'oferta d'ensenyaments postobligatoris, activitats de lleure, ajuts i beques, etc.,
· col·laborar en la inserció laboral de l'alumnat,
· col·laborar en el treball amb famílies i
· realitzar programes específics de suport en centres ordinaris.
B. Programes específics (estimulació del llenguatge i la comunicació; habilitats funcionals relatives a la mobilitat, l'alimentació, la higiene, etc.; equilibri i autoregulació emocional, i participació d’alumnat greument afectat en contextos ordinaris) de suport a alumnat amb discapacitat escolaritzat en els centres ordinaris que determinin els serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona, per dur a terme, en coordinació amb els serveis educatius, les funcions següents:
· acompanyar processos d'escolarització,
· donar suport directe a aquest alumnat,
· orientar el professorat en estratègies i recursos específics d'intervenció i
· col·laborar en l'atenció a les famílies.
C. Serveis educatius específics (discapacitat motriu, trastorns generalitzats del desenvolupament i transtorns de la conducta) de suport als centres i serveis d’un servei territorialo del Consorci d'Educació de Barcelona per col·laborar amb els serveis educatius en les funcions següents:
· identificar les necessitats educatives de l'alumnat en relació amb la discapacitat específica, concretar estratègies d'intervenció, adaptar materials i adequar el currículum;
· orientar el professorat i les famílies;
· fer el seguiment de l'evolució de l'alumnat i ajustar els plans individuals a les seves necessitats;
· col·laborar en la concreció i el seguiment de programes específics de suport.
- Continuació de la Magistral
Abans es parlava de la educació personalitzada, no es que un ho faci individualment si no que uns avancin en segons els interessos.
EDUCACIÓ ESPECIAL:
Atenció a Necessitats educatives especials (NEE) en Centres d’EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE). Aquests centres de educació especial poden valorar també com a centres de salut i educació. ( els nens poden necessitar atenció mèdica)
Pedagogia (sistema organitzat per desenvolupar l’educació, PERO SI ES AMB NEE es terapèutica) terapèutica diu molt més que educació especial, però vol dir molt més
Neurologia pediàtrica
Paidopsiquiatria
ENSENYAMENT PLURILINGÜE
Llengua maternal: el primer contacte amb la llengua. Es demanava la llengua del país antigament.
En aquest tema també fem referència a un aspecte molt important que ha de tenir en compte un bon docent: els trastorns d’aprenentatge.
“Adequar la planificació a les necessitats educatives especials que es puguin trobar a l’aula es molt important. La educació personalitzada comentada anteriorment per pedagogs, es posaria en pràctica si tinguéssim en compte els trastorns.”
Els punts clau ha tenir en compte són:
- Aspectes educatius que intervenen en el fracàs escolar 2007
- Educar en la diversitat 208
- Aspectes neurobiologies: cervell i aprenentatge
- Els trastorns de l‘aprenentatge
- Trastorns del desenvolupament del llenguatge 209
- Dislèxia: Dificultad en el aprendizaje de la lectura, la escritura o el cálculo, frecuentemente asociada con trastornos de la coordinación motora y la atención, pero no de la inteligencia.
- Trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat
- Discalcúlia
- Trastorn de l’aprenentatge no verbal: per exemple: síndrome d’asperger
- Propostes d’adequació escolar en els diferents trastorns de l’aprenentatge
No hay comentarios:
Publicar un comentario