TEMA 8

TEMA 8: PENSAMENT CONTEMPORANI

Paradigmes (model) científics i corrents filosòfics

Ideal de persona de la modernidad como la Institución Libre de Enseñanza . El modelo escolar que tenemos fue pensado en la época de los il·lustrados (1900).La etapa contemporania pensamos que es la modernidad. Actualment: societat postmoderna, següent de la moderna.

Valores de conocimiento con época narcisista i superficialidad, como hacer una educación? Postmoderna, abusos de la modernitat ( societat de consumo) .

PARADIGMES CIENTÍFICS: s’ha de veure amb clau evolutiva.

Racional- positivista, orientat als resultats. Plató es dedicava més a les idees, Aristoteles observa la natura, ciència que observa els fenòmens de la natura. El que es veu es veu i el que no no. Ciència empírica (d’experiència) i experimental.  Il·lustrats, s’imposa amb la revolució van donar molt suport a l’avenç de la ciència i la química. (hores, minuts, segons, metres..). Aquell que serveix per observar i comprovar físicament experimentalment, dona lloc a aquesta ciència racional-positivista. “Jo estic aquí com a subjecte, la realitat es objectiva.”

Final del s. XIX, hermenèutica model que pensa que no hi ha prou amb una visió objectiva de la realitat: “soc conscient de que formo part de la societat subjectiva”. Es interpretatiu perquè la realitat es subjectiva, i no es fàcil separar subjecte i objecte.

Model socio-crític, orientat al canvi social. Encara hi han plantejament positivistes, grup de sociòlegs que diuen que una cosa es comptar dades i interpretar-ho, anàlisi, no nomes interpreten la societat em de fer propostes de canvi, plantejament orientat a la del canvi social.

Altre model l’emergent o experiencial transconscient com a projecte existencial. Esta apareixen un nou paradigma, per això es emergent. Un te la experiència de si mateix amb la integració a la societat forma part de la seva experiència amb anàlisi, tenint en compta la seva visió, i se’n adona que no existeix ell mateix. Té en compte l’espiritualitat i l’aspecte religiós.

                                                                                                                          

“Hi ha hagut una evolució segons el primer paradisme a l’últim, pero tots en la seva mesura tenen algún aspecte ha destacar vers l’educació i formació de persones dins i fora de la institució escolar.”

POSTMODERNIDAD

Aquest apartat l’he adjuntat perque he cregut que era interesant saber els aspectos “negatius” que té el corrent de la postmodernitat en l’educació. Aixi apropar-nos una mica més a les conseqüències d’aquest:

CRISI EDUCACIONAL POR LA POSTMODERNIDAD
Como consecuencia de este enfrentamiento generacional:

·         Los jóvenes poseen un vocabulario propio y sistema de signos muy diferente al que utilizan padres y profesores.

Exemple cedit per un noi de 15 anys, a la seva página fotolog:
tardee een la repuuu!!(Y)
k por ciertoo, no se ve una mierdaa! xD
xro wenno, ees lo k aayy!

correttedgust0h dijo en 8/03/10 16:16

g0rdddddý
kk ya lo
sabbes a kki
me tienes kari
kk guapos!
aunqq no reconozco:$
tekkkkkkiero gordddy

“En comptes de buscar una cançó o una fotografía, crec que aquest llengutage, on es troba ( internet) i com s’utilitza entre joves mostra aspectos evidents de la postmodernitat.”

·         La educación institucional no se adecua al ritmo y vida de los jóvenes.

·         Padres e hijos parecen coexistir, más que convivir en unidad y profundidad interior.

·         la relación educativa se hace más tensa y difícil, más legal y material que íntima y personal.

Postmodernitat: poseeix inmadiatesa típica de la postmodernitat. A la modernitat s’ensenyava a esperar.   tens fe ( no vol dir religios) si tens confiança, es coneixement. 

“La inmediatesa pot ser un aspecte molt gratificant per a qui la rep en un momentn determinat, pero aquesta inmediatesa pot sorgir com a problema posterior, quan es focalitzi cap altres aspectes de la vida. ( inmediatesa alhora de comprar, inmediatesa per fer les coses bé i ràpidament, inmediatesa..)Per tant, esta bé saber que hi ha coses que tindrem en el momento però saber esperar també es un tema a tractar, per evitar angoixes i ansietats.”

HENRY FORD:

“Si n’estas convençut l’aconseguiras”. La postura de la modernitat; hi ha coses que es poden conéixer per la raó, la raó posen els métodes, no deixem de tener fé pero hi ha fenomens científics que ens fan veure que no es pot fonamentar en fé. (es pot relacionar amb llibre de Neil Postman: “ el fi de l’educació”  i la concepció que els deus que guien l’educació, amb les seves imperfeccions)

De la modernitat a la post modernitat.

Filosofies que engloben la nostra societat. Están tots dos, ja que hi ha gent que diuen que aquest corrent encara no s’ha esgotat. La modernitat es basa en la raó, postmodenritat: el que domina en el nostre momen, no som rigids, deixem buscar-me a mi mateix, etc, la utilització de la postmodernitat en abús pot perdre la seva bona funció.

Neoliberalisme: el liberalisme es creat al segle XIX, la continuitat dels il·lustrats que es centren en un plantejament economic lligat al capitalisme. L’utilitarisme filosofía que defensa que sha de fer el que convé a la majoria, a la majoria nombre d’habitants. Filosofía amb consistencia básica.

Neoliberlaisme: pensa que l’estat ha de actuar, (liberalisme economic)

Ecología i sostenibilitat, altres filosofies que dominen la nostra actualitat

-          ecología reduir i reutilitzar, es necessari

-          sostenibilitat:

“L’ecologia es important per treballar de manera transversal dins l’aula. La societat de consum i inmediatesa ens porta a llençar les coses sense pensar, a comprar més del que necessitem.. sense tenir en compte la societat, el canvi climatic, la naturalesa.. “

cultura mosaic

hipertext: paraules Claus, pero el redactat es construeix d’acord  a la seva construcció.

Crítica vé de criteri de veure que es igual, diferent, i discriminar per entendre.

Persona i societat cosmovisio: visio del cosmos. Es la comprensió que jo tinc del món i cadascú, els pares ens donen una primera visió (manera mítica), però a partir dels 14 em de trobar la nostra visió els podem ajudar pero no dir-li tot, quan et fas gran ( visió irònica). Angoixa, autoajuda (ho necessitat la gent) que l’educació no ha sabut donar un sentit bo i primers conceptes.

La cosmovisió es variant, cadascú ha de seguir el seu camí com vulgui.

Consumisme: societat consumista, que pensen en consumir, es el seu camí.

La vida no es meva, la llibertat no es total sempre estem cohercionats. La nostra tria totalment lliure es la parella.

“ Aquest aspecte m’ha fet reflexionar molt. Pensem que som lliures de triar fer i desfer com volem, però en el fons no som més que marionetes que seguim unes normes socials, cohercions i aspectatives que altres tenen sobre nosaltres. Tot i aixi penso que en altres pàisos on els matrimonis es fan per conveniència, no deixen que triin la parella per viure, per tant el fet de dir que triem a qui volem, potser es ytan sols en segons quines cultures. Per aprofundir encara més, en les cultures occidentals  deixa triar la parella però crec que tot i així n’hi han persones que no trien el que volen si no el que desitjen desde fora o el que es pensa que seria millor per a ells, no el que desitjen ells mateixos. Doncs, fins a quin punt som lliures de triar?

No podem canviar la nostra vida per una altra. La vida es viva, la meva llibertat com a voluntad. Decisions que poden girar la meva vida.