“La qualitat de l’educació . Preocupació i retòrica”
Martí Teixidor i Planas
En aquest text es mostra l’ambigüitat del terme qualitat en l’educació, i com tothom l’utilitza des de una perspectiva diferent. També, veure com no es troba una solució als problemes de fracàs escolar ja que es parla molt i s’actua poc per solucionar-ho ( es deixa de banda l’educació i es prioritzen altres sectors/àmbits). I la preocupació per l’eficàcia dels alumnes, mesurats en notes, en comptes de tenint en compte l’eficiència i per tant, l’evolució de l’individu des de el principi de l’acció educativa fins el final d’aquesta.
El terme qualitat apareix sovint quan es parla d’educació però es un terme abstracte que cada persona l’entén a la seva manera segons la seva experiència. La qualitat es tracta des de diverses perspectives:
- Política
- Qualitat com a dret fonamental de l’educació
- Com a progrés del conjunt de la societat ( els pares volen el millor, millors mitjans materials, infraestructures…)
La qualitat de l’educació s’ha plantejat desprès de la quantitat, en altres paraules: educació per a tots.
El dret a l’educació proclamat pels intel·lectuals, fou exigits pels sectors populars i fou reivindicats pels moviments obrers ( s.XIX i XX)
L’escolarització: plaça escolar per a cada nen. Anar a l’escola significava aprendre en un temps molt curt. En l’actualitat es pot considerar que molt alumnes tenen un nivell alt de semialfabetització interior.
Actualment, el percentatge de nens amb necessitats educatives especials, malalts o accidentats no supera al 30% d’alumnes que no aconsegueixen els conceptes escolars bàsics.
Per solucionar això es deixa als docents sols, es creu que ells han de motivar als alumnes a estudiar. Els docents en canvi pensen que hi ha una escassa inversió en l’educació. Una solució: canviar materials vells per nous material reutilitzables.
Els pares, els docents i els politics són tres punts de vista contraposats.
“ més retorica que preocupació per la qualitat de l’ensenyament”Pàg. 5. Aquesta frase resumeix la concepció actual sobre la solució del problema : fracàs escolar. Per tant, les practiques dels professors a les aules són absoletes ja que no s’ajusten a les necessitats.
Els pares i mares no reflexionen sobre aquest aspecte i per tant, no tenen referents clars
( D’ALTRA BANDA SI QUE TENEN CLARS ELS MODELS QUE PROMOU LA TELEVISIÓ, PUBLICITAT I MODA)
No hay comentarios:
Publicar un comentario