PARADIGMES CIENTÍFICS
Racional- positivista, orientat als resultats. Plató es dedicava més a les idees, Aristoteles observa la natura, ciència que observa els fenòmens de la natura.
Aquell que serveix per observar i comprovar físicament experimentalment, dona lloc a aquesta ciència racional-positivista. “Jo estic aquí com a subjecte, la realitat es objectiva.”
Final del s. XIX, hermenèutica model que pensa que no hi ha prou amb una visió objectiva de la realitat: “soc conscient de que formo part de la societat subjectiva”. Es interpretatiu perquè la realitat es subjectiva, i no es fàcil separar subjecte i objecte.
Model socio-crític, orientat al canvi social. Encara hi han plantejament positivistes, grup de sociòlegs que diuen que una cosa es comptar dades i interpretar-ho, anàlisi, no nomes interpreten la societat em de fer propostes de canvi, plantejament orientat a la del canvi social.
Altre model l’emergent o experiencial transconscient com a projecte existencial. Esta apareixen un nou paradigma, per això es emergent. Un te la experiència de si mateix amb la integració a la societat forma part de la seva experiència amb anàlisi, tenint en compta la seva visió, i se’n adona que no existeix ell mateix. Té en compte l’espiritualitat i l’aspecte religiós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario