T7. ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL
Ens centrem en una societat tecnològica, d’informació digital momentània i des de qualsevol lloc. Una política capitalista, de consum i amb gran diversitat cultural, plena d’ètnies diverses i de sentit.
ALDEA GLOBAL I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES
Marshall McLuhan: “ el mitja és el missatge”
McLuhan és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme "aldea global" per a descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació.
Deia que l’escola estava pensada per llegir i per escriure.
Els mitjans de comunicació actualment són una Font d’informació contínua accessible en qualsevol moment, sense restricció. Com a Mestres, hem de tenir en compte que és el que veuen els nostres alumnes, per tal d’apropar-nos als seus interessos, a més, hauríem de potenciar la crítica per a que poguessin triar una programació adequada (amb ajuda dels seus pares).
“El aula sin muros” No s’aprèn tot dins de l’escola, s’aprèn per tot arreu.
“La galaxia de gutemberg” la impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar…
La impremta va ser un avenç molt important per la societat, a part de promoure la lectura, va poder establir relacions i transmetre informació, més ràpidament i a gran escala. L’impremta mica en mica desapareixerà, en l’àmbit educatiu, amb les noves tecnologies.
“L’aldea global” la informació no té fronteres. Al moment es rep una informació a tot el planeta.
L’aldea tribal és doncs una aldea analfabeta i la seva durada a la terra hauria tingut l’extensió d’uns 26.000 anys.
Durant tot aquest temps, altres factors (innovacions tecnològiques des de foc i els metalls fins als mitjans de transport i les armes) van fer que l’home deixés de ser caçador i nòmada per aprendre els secrets de l’agricultura i transformar-se en un ésser sedentari. Van aparèixer, doncs, les aldees estables, es van desenvolupar recursos defensius, la qual cosa va obrir el pas per les primeres ciutats i, més tard, les civilitzacions, amb tot el que elles impliquen: la formació de classes, jerarquies, estructures administratives, etc.
La información que es rep es transforma en coneixement a través de la formació.
COMUNICACIÓ ----- INFORMACIÓ pa
EDUCACIÓ ----- FORMACIÓ digestió
CULTURA ------ CONEIXEMENT aliment
HOMINITZACIÓ SAVIESA
L’hominització és la presa de consciència de nosaltres mateixos. La saviesa no s’arriba tan fàcilment, no tothom arriba i ni tampoc es pot perseguir, qui diu que es savi, no coneix realment res. La saviesa mai es total.
El desenvolupament de la nostra societat depèn de tres funcions (la comunicació, la cultura i l’educació), però és important que no ressalti una més que l'altra.
MICHEL APPLE:
BASIL BERSTEIN: constata la relació entre classe social, llenguatge i educació. Existència de codis lingüístics segons el grup d’iguals, per tant, els alumnes tindran uns codis lingüístics, paraules o frases diferents a un adult.
Pel fracàs de les estudiants provinents de les classes treballadores, realitza una sèrie d'investigacions empíriques i desenvolupa un instrumental heurístic per comprendre la relació entre les funcions en el sistema educatiu i l'estructura de classes socials. Opina que l'escola exerceix un paper en la reproducció de les desigualtats de classe social, gènere, raça, regió i religió. El seu objecte d'estudi és l'aula.
És important conèixer les jergas que utilitzen els nostres alumnes, per tal d’acostar-nos una mica més a ells, i ampliar tant el nostre vocabulari com el seu, utilitzant sinònims o antònims a les seves paraules. Adequar la classe al nivell de l’aula i per tant el vocabulari es una premissa que hem de tenir en compte els educadors en qualsevol acció, tot i així, no significa que haguem d’utilitzar paraules senzilles, si no que mica en mica s’haurà d’anar incorporant d’altres.
Construccionisme amb ordinador:
SEYMOR PAPERT:
Creador de logo. Llenguatge de programador gràfic, matemàtic, lògic, topogràfic. Aplica la teoria de Piaget per desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona com un instrument didàctic que permet als alumnes, sobretot als més petits a construir els seus coneixements. És una potent eina per al desenvolupament dels processos de pensament lògic-matemàtics.
- Què és el constructivisme? El constructivisme en pedagogia és una teoria de l'aprenentatge desenvolupada per Seymour Papert que destaca la importància de l'acció, és a dir del procedir actiu en el procés d'aprenentatge. S'inspira en les idees de la psicologia constructivista i d'igual manera que aquest últim, el construccionisme parteix també del supòsit que, perquè es produeixi aprenentatge, el coneixement ha de ser construït (o reconstruït) pel propi subjecte que aprèn a través de l'acció, de manera que no és alguna cosa que simplement es pugui transmetre.
Construir l’aprenentatge personal, no acumular dades
- Interès personal
- Rendiment personal
- Nivell aprenentatge
- Creativitat aprenentatge
En la primera part, el mestre exerceix un paper molt decisiu, ha de motivar a l’alumne per a que el seu aprenentatge sigui eficaç. Qualsevol motivació que els estudiants tinguin abans d'entrar a classe dependrà de com s’executi la sessió.
Pedagogia narrativa
D’Homer a Tolstoi: Kieran Egan
Professor de ciències i d’educació
Introducció de les narracions en l’ensenyament de les ciències
Tres velles idees:
- Socialització (Homer)
- Veritat (Plató)
- Naturalisme (Rousseau) i una idea nova de recapitulació (Vigostski)
Comprensió al llarg de la vida: mítica
Romàntica:manera d’entendre el món a cada edat. Va mes enllà de les etapes evolutives (Piaget) en un context de cultura. L’adolescent compren el món romànticament.
- Filosòfica: societat de consum pot desbaratar aquesta idea. Als 16 anys ja poden pensar.
- Irònica i somàtica: edat adulta. Ens mirem les coses amb distància, veure el seu paper a la vida.
Fem un plantejament circular, acabem amb la somàtica.
Els elements narratius ajuden a les informacions tècniques per una millor comprensió, de tipus platònic però per via narrativa.
La ciutat educadora: parteix d’un informe : “Aprendre a ser” 1973.
Recapitulació de l’escola activa i una prospectiva de l’Escola de la societat, societat telecomunicada. Claus de tots els problemes que volem solucionar en l’educació actual.
Revisió molt mesurada del passat de l’educació a escala terra, que no es pot fer una educació nacional, s’hauria de donar una visió de humans en el món. Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia. Televisió, telecomunicacions, ordinador anàlisi de sistemes. Humanisme científic i compromís social
“Aquest informe resumeix clarament on es troba l’educació actual, quines son les noves aportacions de la tecnologia a l’aula ( ordinadors, internet, taules digitals..) a més d’aspectes que ha de tenir el docent en compte per fer una bona tasca educativa. L’educació nacional, per la pàtria queda en un segon lloc, la diversitat cultural es l’odre del dia i em de fer ciutadans amb valors com la solidaritat i cooperació amb un toc de visió integradora.”
Cap a la ciutat educativa
Any 92: escoles educatives
Moviment de ciutats educadores
Carta de les ciutats educadores
No hay comentarios:
Publicar un comentario