T.3: SISTEMA ESCOLAR I PEDAGOGIA A ESPAÑA I CATALUNYA
1r terç del SXX.
1. La institución libre de enseñanza
2. La renovación pedagógica en Catalunya
Las cortes de Càdiz a la Asamblea constituyente inaugurada en San Fernando el 24 de septiembre de 1810 y posteriormente trasladada a Cádiz (Andalucía) hasta 1814 durante la Guerra de la Independencia Española.
La tarea de las Cortes de Cádiz fue crear un cuerpo legislativo (leyes) de carácter liberal sobre el que crear un nuevo orden social que acabara con la sociedad estamental que había caracterizado a España hasta aquel momento.
El producto de esta labor fue la Constitución Liberal de 1812, llamada «La Pepa» pues se promulgó en la festividad de San José. Esta constitución fue el primer texto constitucional con el que contó España.
En el 1813 apareció el Informe de Quintana, pidiendo una educación universal, donde todos la población, independientemente del nivel socio-cultural y económico, pudiese acceder a una educación. Así pues, los aspectos reflejados en este informe son los siguientes:
- Igualdad
- Universidad ( para todos)
- Uniformidad
- Gratuidad
- Libertad de enseñanza. Este punto se puede entender como: libertad para enseñar dejando de lado las costumbres, ideologías, etc. Del vaticano y por otro, que cada uno explique las cosas como crea.
En el 1857 el Ministerio de Fomento propulsó la “ley de Moyano” donde se reflejaba la estructura escolar: primaria, bachiller y universidad aunque a la universidad y el bachiller no accedía todo el mundo.
DISPUTAS: Gratuidad, obligatoriedad, libertad de cátedra, libertad de creación de centros, escuela católica/laica.
En el 1876 la Institución Libre de Enseñanza fue fundada por Francisco Giner de los Ríos, Gumersindo de Azcárate y Nicolás Salmerón,que separados de la Universidad defendían la libertad de cátedra y se negaban a ajustar sus enseñanzas a la oficialidad en materia religiosa, política o moral.
FRANCISCO GINER DE LOS RÍOS:
El propósito de Giner de los Rios fue regenerar el país a través de las conciencias, la revolución de las conciencias. Quería crear hombres íntegros, cultos y capaces, en base a la idea de que los cambios los producen los hombres y las ideas, no las rebeliones ni las guerras.
MANUEL BARTOLOMÉ:
Reforma de las escuelas para maestros y fundador de la escuela superior de magisterio ( para profesores e inspectotes)
LORENZO LUZURIAGA:
Promovió la cultura en los pueblos a través de misiones pedagògicas donde se recitaban poesias, se repartian libros,etc. Escribió textos pedagògicos y la revista pedagògica de la RP.
ESCOLA CATALUNYA I LLIUREPENSADORA A CATALUNYA
"Fabra ha sido el catalán más importante de nuestro tiempo porque es el único ciudadano de este país, en esta época, que, habiéndose propuesto alcanzar una determinada finalidad pública y general, lo consiguió de una manera explícita e indiscutible. […] Del inenarrable, fabuloso naufragio [la guerra civil], solo queda en pie una obra y una figura: la figura y la obra de Pompeu Fabra."
(Josep Pla [1984]: "Pompeu Fabra (1868-1948)". Uns homenots: Prat de la Riba - Pompeu Fabra - Joaquim Ruyra - Ramon Turró, Destino)”(1)
(Josep Pla [1984]: "Pompeu Fabra (1868-1948)". Uns homenots: Prat de la Riba - Pompeu Fabra - Joaquim Ruyra - Ramon Turró, Destino)”(1)
QUE ÉS L’ESCOLA MODERNA?
L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Els principis en els quals es basaven són els següents:
- L'educació de la infància deu fonamentar-se sobre una base científica i racional; en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural.
- La instrucció és part d'aquesta educació. La instrucció deu comprendre també, al costat de la formació de la intel·ligència, el desenvolupament del caràcter, la cultura de la voluntat, la preparació d'un ésser moral i físic bé equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva màxima potència.
- L'educació moral, molt menys teòrica que pràctica, deu resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat.
- És necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infància, que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen, cosa que gairebé no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament públic ni en el privat.
FRANCESC FERRER I GUÀRDIA: Escola Moderna (1901).
Les característiques més rellevants d’aquesta escola són les següents: escola laica, científica i cultural. Màtir, executat a causa de la setmana tràgica de Barcelona (1909) per lliurepensador,anticlerical i llibertari. Aquesta escola moderna es va tancar al 1907 a causa de l’excució de Ferrer.
Les característiques de l’escola nova de Ferrer, van ser novedoses. Des de el meu punt de vista un gran pas per l’educació ideal, una educació que contempla al subjecte amb els seus sentiments i emocions, amb els seus interesos propis i si més no, amb la bona relació d’ell amb el món i els altres individus (socialització).
- Autonomia
- Autodisciplina
- Coeducació
- Laica i lliure
- Promovia l’higiene dels alumnes
- Fomenta la curiositat dels infants
- Cooperació per emancipació individual i col·lectiva
Ferrer pensa que en una escola, les activitats a l’aire lliure són importants, per tant feien sortides de camp i observaven el seu voltant. Aquestes experiències les deixaven reflectides en paper i, més tard, els intercanviaven amb altres nens d’altres escoles. Així podien obtenir contacte amb altres nens, intercanviar gustos, opinions i conèixer més perspectives de visió.
Aquestes escoles estaven obertes els diumenges també, per tant de poder educar tant a nens, com a pares i mestres. La lectura tenia un gran pes en l’escola moderna de ferrer, i va promoure lectures que fessin pensar i reflexionar, deixant fora lectures per memoritzacions.
Fomentar la lectura i la reflexió és una part important dins de l’educació i l’escola per a formar la personalitat del nen,la creativitat, la imaginació... per a que pugui viure experiència fora del seu àmbit socialitzador, i mica en mica, variar les lectures a mesura que creix, i treure profit obtenint un esperit crític.
El llibre que s’utilitzava per l’ acció edicativa es deia “ Las aventuras de Nono”.
ELADI HOMS: en 1910 havia assolit una alta formació en educació, era el pedagog català per excel·lència. Va introduir el mètode Montessori a Catalunya. En 1909 Setmana tràgica va colpir tota la societat catalana i la reflexió d’Homs. Aquest assenyala la necessitat de la moral i la identifica amb la religió. A partir d’aquí Homs adopta una posició humanista que feia desconfiar als convençuts d’una moral religiosa cristiana i també va aportar una alternativa que donava resposta als problemes de la societat catalana del moment.
Bardina dóna relleu a Homs per l’escola de mestres, però s’ha de trencar per un deute pedagògic. En 1912 dirigeix la revista d’educació que li ha traspassat a Bardina. 1913 Homs és el pedagog del consell d’investigació pedagògica de la diputació de Barcelona. 1918 comença a treballar en col·laboració amb Alexandre Galí, podríem dir que amb aquest pedagog neix a Catalunya la Pedagogia Catalana moderna i la científica.
LA SETMANA TRÀGICA: Es coneix com Setmana Tràgica als esdeveniments succeïts a i altres localitats catalanes ( 1909) . El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per al seu enviament a la zona de Melilla,a la Guerra de Melilla. Aquesta mobilització és molt mal acollida per les classes populars, ja que, a causa de la legislació, es podia quedar exempt de la incorporació a files mitjançant el pagament de sis mil rals, quantitat que no estava a l'abast dels més pobres (el sou d'un obrer de l'època era 20 rals al dia). D'altra banda, els reservistes majoritàriament ja eren casats i amb família al seu càrrec. El dia 25 es va convocar una vaga general que, a causa de falta d'organització i a la deixadesa del governador civil Ossorio y Gallardo, va degenerar en actes de vandalisme. Després d'uns avalots pel centre de la ciutat, les forces de seguretat disparen sobre els manifestants en la zona de la Rambla i provoquen molts ferits. S'incendien multitud d'edificis religiosos.
La renovació pedagògica:
JOAN BARDINA:Escola de mestres (1906-1938) . Joan Bardina i Castarà (o Juan Bardina Castará) (San Baudilio de Llobregat, España, 27 de mayo de 1877- Valparaíso, Chile, 10 de julio de 1950), pedagogo, empresario y escritor polígrafo español. Persona de profundos ideales catalanistas y federalistas, fue militante Carlista. Se doctoró en filosofía y letras por la Universidad de Madrid .
La «Escola de Mestres» va ser un model de pedagogia activa, correctament entesa. El clima de llibertat, de creativitat, d'exigència intel·lectual mútua entre professors i alumnes, l'alè poètic, el educador de Bardina, va convertir el que en altres mans hagués estat un gymnasium a la prusiana en una institució la petjada de la qual perdura indeleble en els qui van passar per les seves aules.
PAU VILA: Escola Horaciana. Su pensamiento amante de la libertad se manifestaba a través de una pedagogía activa y relevante en cuanto a sus contenidos. Fundó y dirigió numerosas escuelas y actuó como maestro y profesor en todos los niveles educativos. Sin embargo, la gran importancia de su labor geográfica, especialmente a partir de 1924, opacó, en cierta forma, su relevancia como pedagogo.
ROSA SENSAT: Directora de l’escola del bosc. Educadora catalana quien contribuyó a la educación pública en durante las primeras décadas del siglo XX.
PERE VERGÈS: Escola del mar . Pere Vergés i Farrés (Barcelona, 30 de maig de 1896 - Barcelona, 8 de setembre de 1970) era fill d'una família treballadora. Es va formar en una escola moderna del Poble Sec i a les escoles del Districte VI, que van becar-lo per als estudis de magisteri. En aquest mateix centre va exercir, a partir de 1912, com a auxiliar de mestre.
- Institucions:
Ajuntament de Barcelona (1909)
Mancomunitat de Catalunya(1914)
Generalitat de Catalunya (1931)
COP D’ESTAT: El cop d'estat va iniciar-se el 17 de juliol de 1936 quan la guarnició militar de Melilla es va revoltar contra el Govern de la Segona República Espanyola. Era l'inici d'un cop d'estat preparat minuciosament pel sector intransigent de l'exèrcit en connivència amb els sectors més reaccionaris de l'oligarquia espanyola després de la victòria del Front Popular. El 18 i el 19 de juliol es van revoltar la majoria de guarnicions militars arreu de l'Estat.
L'argument que van utilitzar els rebels, segons el qual la insurrecció tenia com a objectiu posar fi al desordre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario