TEORIES I PRÀCTIQUES CONTEMPORÀNIES EN L’EDUCACIÓ
T.1:
Per començar a endinsar-nos en l’ampli món de l’educació, la pedagògia,les institucions.. etc, s’ha de conèixer conceptes bàsics per a una completa reflexió i per tant, aprenentatge personal.
La Revolució Francesa va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa. Aquesta França va proporcionar un sistema escolar públic basat en la instrucció de pagesos ,va proporcionar coneixements bàsics com les quatre regles; sumar, restar, multiplicar i dividir, a més de llegir i escriure. Al 1881 , Gylles Ferry va oferir el seu sistema escolar fins als 12 anys, en canvi fins al 1977-1980 Espanya no va adquirir aquest aspecte. Tot i que encara de anar endarrerits van fer una reforma i es va oferir fins als 14 anys.
- Que és la instrucció? l’instrucció és un aprenentatge de tipus repetitiu.. Per tant en l’actualitat, l’educació s’entén com l’equilibri entre l’ensenyament i la instrucció.
Durant l’època de la il·lustració ( o segle de les llums) pensadors, filòsofs i pedagogs van donar una nova visió de la societat, i per tant de l’educació. Es caracteritza fonamentalment per una confiança plena en la raó, la ciència i l’educació, per millorar la vida humana. Una visió optimista de la vida, la natura i la història, contemplades dins una perspectiva de progrés de la humanitat.
L’il.lustració és un moviment cultural que aposta per la raó i pel mètode empíric com a vies per ampliar els coneixements, la llibertat i la felicitat.
Gràcies a l'impuls dels Il·lustrats de finals del segle XVIII es va estenent el dret a l'educació i són els poders públics (govern, parlament, tribunals de justícia) que estan obligats, tenen l'obligació de proporcionar, d'oferir, de garantir a tots els ciutadans.
Il·lustrats francesos:
· Charles Louis de Secondant, baró de Montesquieu (1689-1755)
· François-Marie Arouet, «Voltaire» (1694-1778)
· Julien Offroy de la Mettrie (1709-1751)
· Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)
· Denis Diderot (1713-1784)
· Étienne Bonot, abat de Condillac (1714-1780)
· Claude-Adrien Helvétius (1715-1771)
· Jean Baptiste le Rond d'Alembert (1717-1783)
· Paul Heinrich, baró d'Holbach (1723-1789)
Ens centrarem en Rosseau i Condorcet ja que va enriquir la concepció de l’ésser humà de la seva època:
Rosseau | Condorcet |
- Defensor del liberalisme - Llibre: “ Discurs sobre les ciències i les arts” - Els francesos del seu temps van aprendre a valorar amb ell la natura, la vida al camp, la contemplació del paisatge. NATURALISTA - Deia que la societat fa malbé a les persones. - En l'àmbit educatiu, Rousseau defensava que el docent ha de pensar per ell mateix, fixar-se en els infants, no basar-se només en els llibres, donar uns models, tot coneixent els diferents contextos dels alumnes. - “Si l’home ha estat corromput per la societat, és necessari reflexionar sobre l’«estat de natura» del ésser humà.” | - Defensor del liberalisme - Ofereix una visió crítica- política - Condorcet defensa el caràcter públic de la instrucció, per a això ha d'estar separada de l'església, que era qui la tenia al seu càrrec i no tothom tenia accés. - La seva proposta té com a finalitat la democràcia de l'educació i així oferir l'oportunitat de desenvolupar les capacitats de l'individu, assegurar les seves necessitats i benestar. “La societat fa mal a les persones..” |
ROUSSEAU: El procés educatiu deu partir de la comprensió de la naturalesa del nen, del coneixement dels seus interessos i característiques particulars. Així es com es deu reconèixer que el nen coneix el mon exterior de manera natural fent ús dels seus sentits.
Aquests dos il·lustrats, tot basar-se en aspectes diferents de la societat, amb el seu conjunt fan una visió veritable de les persones, són pensaments en els quals s’hauria de basar l’ensenyament; per part de Rosseau observar als infants per veure les seves necessitats, com actuen, on es mouen i des de aquesta partida,dissenyar l’acció escolar. D’altra banda, Condorcet dóna llibertat a les persones per actuar de la forma que pensa que es més adequada, deixant de banda el que prové dissenyat de les grans institucions.
A aquests il·lustrats afegir al romàntic Schiller A diferència de Rosseau i Condorcet defensava els sentiments i les emocions i l’equilibri entre la raó i el sentiment; L’ESTÈTICA NATURAL, admirar i aprendre de la natura (colors, sorolls...).
Altres conceptes a tenir en compte;
- Que és la pedagogia? La pedagogia és l'art, la tècnica o la ciència de l'ensenyament, o de l'educació. Amb aquesta tècnica s’extreu dels educands el que coneixen per a que aprenguin. Té en compte el moment que es fa l’acció, és a dir; context social, polític... , en canvi no persegueix la finalitat si no és basa en el com es fa .
- Que és la didàctica? Ciència de tipus pedagògic de base empirica*.
Que és l’empirisme*? tot el que coneix es basa en l’experiència. ( David Hume un dels principals representants de l'empirisme modern.)
Penso que els empiristes ajuden a l’educació i l’individu perquè parlem sobre termes ha reflexionar: com saber o conèixer alguna cosa si mai l’has experimentat? Per exemple, tothom parla de l’amor en parella i el sentiment ( ja que hi ha molts tipus d’amor, conjugal, familiar..), però una persona que es troba sola, sap realment que és? Ha viscut canvis emocionals? Veu i percep les seves reaccions corporals davant la persona desitjada? Pot tenir una idea però no ho coneix.
- Què és l’aprenentatge? El que queda a l’individu desprès de l’ instrucció i l’ensenyament, per tant de l’educació.
- A que ens referim amb Organització escolar? L’organització de les classes, dels grups dels infants, dels professors, de les matèries..
Dins d’aquest apartat volia donar la meva visió: les classes estan organitzades segons les edats, però segons les meves experiències, si t’envoltes de persones de diverses edats aprens molt més, tant a nivell personal com a professional. Perquè no obrir les classes i fer-les per cicles, per a que els nens més petits puguin imitar als més grans aprendre i aprovar o desaprovar les seves conductes i així formar-se com a persona?
Metodologia: (Estudi sistemàtic) ciència que estudia el mètode adequat a cada situació
Orientació educativa: Ciència de l’educació que tracta d’ajustar les intervencions generals a les necessitats de cada alumne per la qual cosa cal conèixer bé els seves aptituds diferenciades i interessos manifestos. Segueix amb l’orientació professional i d’estudis.
“Els Mestres som qui atents al desenvolupament personal i social dels infants i joves contribuirem a fer persones i ciutadans”
No hay comentarios:
Publicar un comentario