PORTAFOLIS TEMA 5

T5. METODOLOGIA SISTÈMICA I TECNIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ

-         Teoría general de sistemes

-         Cibermètica

-          Taxonomies

Nord Amèrica 1950

Investigacions universitàries

Teoría general de sistemas (TGS) o teoría de sistemas o enfoque sistémico es un esfuerzo de estudio interdisciplinario que trata de encontrar las propiedades comunes a entidades llamadas sistemas. Éstos se presentan en todos los niveles de la realidad, pero que tradicionalmente son objetivos de disciplinas académicas diferentes

KARL LUDWING VON BRATALANFFY:

(nacido el 19 de septiembre de 1901 en Viena, Austria y fallecido el 12 de junio de 1972 en Bufalo, Nueva York, Estados Unidos) fue un biólogo y filósofo austríaco, reconocido fundamentalmente por su teoría de sistemas.

-          Què és un sistema?

És un conjunt organitzat de coses o parts interactuants i interdependents, que es relacionen formant un tot unitari i complex.

Cal aclarir que les coses o parts que componen al sistema, no es refereixen al camp físic (objectes), sinó més bé al funcional. D'aquesta manera les coses o parts passen a ser funcions bàsiques realitzades pel sistema. Podem enumerar-les en: entrades, processos i sortides.

Sistemes dinàmics regulats ( de l’organisme vital a la màquina)

-          Estructura i funció… funció i estructura

-          Sistema, aparell,  òrgan

-          Finalitat, objectius, relacions

-          Metodologia: deducció ( d’una idea general o teoria, arribem a més petites), inducció( d’ idees petites, arribem a la gran o la teoria), experimentació, analogia*

“El tot és la suma de les parts, particularment en els organismes vitals”

TEORIA GENERAL DE SISTEMES

“Aparell de calefacció”

El sistema funciona en conjunt ja que cada sensor d’aquest ha de funcionar adequadament.

-          Procés :
El procés és el que transforma una entrada en sortida, com tal pot ser una màquina, un individu, una computadora, un producte químic, una tasca realitzada per un membre de l'organització, etc.

En la transformació d'entrades en sortides hem de saber sempre com s'efectua aquesta transformació

Finalitats: més filosòfiques

Objectius: objectes – es poden avaluar

-          S’ha de concretar per saber si s’ha complert o no

-          Relació entre objectes i objectius

-          Relació entre finalitat i objectiu ( la finalitat té o pot tenir més d’un objectiu)

*Analogia: comparar la tecnologia amb l’humà,etc i així va a arribar la teoria general.

Homeomorf iques:

Plantejament:

(PASTILLES)

(Reacció del cos)

CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ:

Norbert WIENER

Procès de regulació …. Optimització (ex. regulació de la sed)

Orgànic …. Mecànic

-          Què és la cibernètica? Ciència? Tecnologia? Praxeologia?

La cibernètica és l'estudi interdisciplinari de l'estructura dels sistemes reguladors. La cibernètica està estretament vinculada a la teoria de control i a la teoria de sistemes. Tant en els seus orígens com en la seva evolució, en la segona meitat del segle XX, la cibernètica és igualment aplicable als sistemes físics i socials. Els sistemes complexos afecten i després s'adapten al seu ambient extern; en termes tècnics, se centra en funcions de control i comunicació: tots dos fenòmens externs i interns del/al sistema. Aquesta capacitat és natural en els organismes vius i s'ha imitat en màquines i organitzacions. Especial atenció es presta a la retroalimentació i els seus conceptes derivats.

Es centra en: informació-control-regulació-comunicació

Entropia (tendència al desordre) .... Negentropia (organitzar la informació)

Procès rítmic,codificació ordre.

Teoria matemàtica de la informació de Claue Shanno (1949)

Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: Si, sense deixar de banda la subjectivitat, la consciència i creativitat

-          Optimització del sistema: equilibri dinàmica...homeostasi

-          Orgànica feedbefore (anticipació projecció)

-          Feedback (revisió, ajustament)

Cibernètica i educació:

TECNOLOGIA EDUCATIVA I MESURA DE L’EFICÀCIA:

-          Expansió de l’educació sense resultats millors

-          Lee S. 1963: avaluació per millorar el curriculum

-          1970: professionalització en l’avaluació

Avaluació de centres (EEUU)

Al 1981: Joint comité on Standards for education Evaluation (1981)

Persones que no eren ni pertanyien a cap escola, es plantejava quines coses incidien en ella.

PISA: Forma d’avaluació. Busca l’eficàcia ( si s’han assolit els objectius). En contraposició, els pedagogs busquen l’eficiència, és a dir, el que ha evolucionat el subjecte posteriorment a l’aprenentatge.

LA INSTRUCCIÓ PEDAGÒGICA: (Skinner 1950)

-          Possibilitat de ritmes d’aprenentatge

-          No estan sotmesos a proba. ( per saber si has après, no ho faràs a través d’una proba si no que t’adonaràs tu mateix)

-          Rapidesa alhora de corregir

-          Aspectes repetitius (ortografia, operacions..) però no es por ensenyar a redactar, problemes...

TAXONOMIA (classificació) DELS OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ

BENJAMIN S. Bloon: (1950)

-          Àmbit del coneixement

Programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables:

-          Coneixement: recordar,identificar,localitzar

-          Comprensió: entendre,interpretar..

-          Aplicació: tècnica, saber fer, realitzar …anàlisi: des composar el que es complex en parts, elements

-          Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura

-          Avaluació: indicadors clars per a comprovar

Tots aquest tipus d’objectius s’han de tenir en compte alhora de  fer una programació.

Introducció a España:

-          Finalitats: objectius: generals, específics,operatius,finals (1970)

-          Avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)

-          Continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals (1990)

Cal programar i avaluar per poder adequar els objectius

DIFERÈNCIA ENTRE AVALUACIÓ I VALORACIÓ

AVALUAR: sistema de valoracions programats (dona proporcions) hi ha un model . (Una cosa que es més important que una altra.)

VALORACIÓ: no està programada

LA FORMACIÓ TECNOLOGICA DELS MESTRES

-          Pensament sistèmic

-          Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada

-          Programar les actuacions; seguir el procés tecnològic

-          Finalitat i objectius previs, i no perdre’ls de vista

-          Avaluar segons els objectius previs formulats i indicadors identificats

-          Avaluar: segons valor afegit, resultats, decisions a prendre