PORTAFOLIS TEMA 4

T.4 CONEIXEMENT CIENTÍFIC DE L’EDUCACIÓ I SISTEMA PEDAGÒGIC

Europa anys 1930: pensament i practiques.

La humanitat continua evolucionant: noves aportacions científiques a l’abast de l’educació. Pedagogs, Mestres, pensadors de l’època cerquen la manera de formar persones  íntegres amb iniciativa pròpia, i amb esperit crític capaces de canviar i ajudar a l’evolució d’un món millor.

EDOUARD CLAPEREDE:                                                                  

Claparède defendía una educación activa de los niños, animando a los profesores a que observaran a sus alumnos y a partir de ahí empezar a construir las clases. Con el concepto de educación funcional, sostenía que la educación ha de centrarse en actividades que satisfagan una necesidad. La educación debía preparar para la vida.

Obres: “ Psycologie de l’enfant et pedagogie expriemntale” 1909

“L’education fonctionelle” 1931

Geneve: Crea l’institut de les ciències de l’educació. 1912

-          Intel·ligència: és la capacitat de resoldre problemes amb el pensament

La interacció amb la naturalesa ajuda a la intel·ligència

-          Psicòleg: coneixement científic de l’infants o educand. És la ciència condicionant de l’educació ja que per educar em de conèixer els condicionants de la psicologia.

-          Psicopedagog: coneixement i principis d’intervenció, és a dir, conèixer el procés i característiques de l’infant i com actuar per ensenyar.

HENRI WALLON:

 Filòsof, metge, polític, director d’École Hauts Ëstudes

Obres: “ De l’acte a la pensée” 1942

“Les origines de la pense chez l’enfants” 1945

L’humà és un ser biològic i social, sense dualisme, per tant s’ha d’estudiar amb una visió integral, no fragmentada.

Des d’'una postura antidualista, planteja que la consciència resideix l'origen del progrés intel·lectual, però aquesta no es presenta en el moment del naixement sinó que és una qualitat que es construeix socialment, per mitjà del que denomina la simbiosi afectiva.

WALLON defensa que  hi ha quatre factors per explicar l'evolució psicològica del nen:
-L'emoció.
-L'altre.
-El mitjà (físic, químic, biològic i social).
- El moviment (acció i activitat).
- Un concepte actual que podem trobar implícit en Wallon és el de intersubjetividad
El seu mètode consisteix a estudiar les condicions materials del desenvolupament del nen, condicions tant orgàniques com a socials, i en veure com, a través d'aquestes condicions, s'edifica un nou plànol de la realitat que és el psiquisme, la personalitat
En conseqüència l'objecte de la Psicologia és l'explicació de la formació i desenvolupament de la consciència.

L’educació és integral perquè seria difícil fer activitats que tractessin la ment i el cos per separat, quan es treballa el cos s’activa la ment, la seva coordinació, on mouren’s, per on mouren’s, triar el camí adequat que no ens produeixi problemes, caigudes,etc. Per tant, treballar la dualitat del nen, a través d’una visió integral, i a més tenint en compte la relació que estableix i donar eines per a que aquesta sigui el millor possible, proporcionarà als nens un bon aprenentatge.

ESTADIS DE MADURACIÓ:

            - Impulsiu: reflex motriu (al nèixer). En aquest estadi l’existència del nen està dominada per les funcions fisiològiques.

-          - Emocional: simbiosi amb l’entorn. En aquest estadi s’amplia el ventall d’emocions, el nen comença a necessitar la seva mare pel que representa emocionalment.

-          - Sensori-motor: interacció amb objectes, persones i espais (quan caminen). En aquest estadi predominen les activitats circulars que són moviments que al fer-los li produeix plaer al nen i per això es repeteix. Aquestes conductes fan que experimentin amb els objectes del seu entorn i que els comenci a conèixer.

- Projectiu i executant: ex. Càrrecs de la classe , els projecten i encaminen al que han de fer, a prendre responsabilitat.

- Persodisme: consciència del jo (6-7-8 anys)

- Personalitat polivalent: s’ha de fer de tot, millor o pitjor però de tot.

LEV SEMIANOUVITX VIGOTSKI

:jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic.

El desenvolupament humà es possible per interacció social, la consciència es construcció social.

El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment.

Intercanvis amb símbols i signes.

Llei: doble procés interpsicologics i intrapsicològics.

CONSTRUCTIVISME

Precursor de la neuropsicologia

PIAGET                                                                                                     :

biòleg, filósof, dedicat a la psicogenètica

Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suiza, 9 de agosto de 1896 - Ginebra, 16 de septiembre de 1980), psicólogo experimental, filósofo, biólogo suizo creador de la epistemología genética y famoso por sus aportes en el campo de la psicología evolutiva, sus estudios sobre la infancia y su teoría del desarrollo cognitivo.

El pensament es forma, i tot ha de passar per genètica. ens parla d'una epistemologia genètica, entenent aquí l'epistemologia no com la ciència que estudia a la ciència, sinó com la investigació de les capacitats cognitives. Piaget reconeix que tal gènesi del pensar té en gran proporció (encara que de cap manera totalment) patrons que deriven dels gens

Lògica de l’acció prèvia del llenguatge

Interrelació amb el mitjà per assimilació-acomodació; Va publicar diversos estudis sobre Psicologia Infantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills, va elaborar una teoria de la intel·ligència sensoriomotriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que se sustenta en l'acció (praxi -en plural: praxia-).

És així que Piaget pot afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatge i es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebè en interacció i interrelació amb el mitjà, especialment amb el mitjà sociocultural, en el que a partir de la psicologia vygotskiana podem denominar mediació cultural.

Introducció de l’epistemologia genètica

La seqüència dels estadis, és invariant.

ESTADIS:

- Sensoriomotriu: relacions circulars, primàries, secundàries i terciàries

- Preoperatoris: joc simbòlic

- Operacions concretes: osbervació, causalitat…

- Operacions formals: generalització, conceptualització (12 anys)

Aquests estadis coincideixen amb el sistema escolar.

Per passar de les coses concretes a formals, es dóna un procés elaborat, la generalització.

Piaget  i la seva seqüència d’estadis ha ajudat a  conèixer l’evolució del nen i alhora, als docents o futurs docents adonar-nos de la importància de respectar aquests diferents estadis o passos pels quals passen.

Quan dic respectar, penso en adequar la tasca educativa al moment en el que es troba el nen, sempre tenint en compte a aquest nen i la seva individualitat, ja que el fet d’establir uns estadis no significa que hagin passat obligatòriament per aquest en l’edat que s’indica.

Afegir que,  la genètica té a veure amb la formació de l’individu, les característiques físiques i psíquiques, però tot no ha de passar per genética, per que si així fos, la cultura quedaria en un segon pla en l’educació del nen, ja que no pot passar per genética.

EDUARD SPRANGER

Relació escola i cultura

Pedagogia humanista

Ciències de l’esperit

Pedagogia de la cultura

Segons Spranger, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.

-          La relació escola i cultura: entre l’alumne i l’educador. S’haurà de tenir com a referència la cultura i la natura.

-          Pedagogia humanística

-          Ciències de l’esperit: no solament trobem la ment sinó també l’esperit.

-          Pedagogia de la cultura.

A Catalunya arriba el seu pensament a través de Joaquim Xirau

RUDOLF STEINER:

El seu pensament te una base teològica. Les escoles  Waldorf estaven basades en l’educació estètica i la creació artística.

Importància als Relats mítics, simbòlics, màgics, per actuar dins l’aula

La Contemplació de la natura com aspecte important per una bona transmissió de coneixement.

Cap pressa per als aprenentatges

Sostenia que la classe principal 2 hores no més desprès, anar al taller, al hort, etc., tant per crear consciencia de solidaritat i cura pel medi ambient com per assegurar que coneixent la vida  com a tal. La teoria es deixava en un segon pla.

Eurítmia, instrument musical

Fer dues hores de classe magistral, no és eficaç ja que l’atenció d’un adult oscil·la entre 30 – 40 min. I per tant, la d’un nen que té vitalitat i vol moure’s, la seva capacitat es menor. Una classe de duració llarga no pot ser enriquidora per l’infant i menys encara per el seu aprenentatge o assimilació. Amb això, no dic que no s’hagin de fer classe magistrals, però acompanyades d’activitats i recursos pels nens, d’un caràcter més lúdic que els ajudi a internalitzar el tema que es tracta en la sessió.

D’altra banda, la contemplació de la natura i la seva experimentació forma part del desenvolupament del nen envers el seu entorn, ha de conèixer on viu, d’on prové els aliments que menja, veure la similitud entre casa seva i la natura com a casa dels animalons. A més, prendre consciencia de la importància de cuidar-la.

ANTON S MAKARENKO

Es basava I per tant promovia una educació basa en el treball cooperatiu. treball cooperatiu

Gestió del dia a dia pels propis joves

Impacte emocional d’una pallissa en un context d’acceptació dels joves interns

Ell volia canviar la consciencia social del joves que robaven, delinqüents. Pensava que era molt difícil ja que tenien uns patrons socials difícils.