T.2: L’ECOLE NOVELLE PROGRESSIVE EDUCATION
Al 1900 apareix a la societat la necessitat d’un canvi de sistema escolar. Aquest canvi comença a EUA. Al final del segle XIX la burguesía comença a pensar que per ells l’escola que hi havia fins ara, era poc, en canvi, pels pagesos era ideal. A aquest pensament s’hi afegeixen psicòlegs, sociòlegs i pedagogs de l’època. Aquest moviment critica l'escola tradicional de llavors (i que després va seguir durant bona part del segle XX. Criticava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització (contraria a la construcció o la significatividad), la competència entre l'alumnat i, sobretot, l'autoritarisme del mestre. Proposava a un alumnat actiu que pogués treballar dins de l'aula els seus propis interessos com a persona i com a nen.
COMENIUS:
El seu convenciment es fonamenta en l'educació com a paper important en el desenvolupament de les persones, en l'esforç que va fer perquè el coneixement arribés a tots, homes i dones per igual, sense maltractaments, buscant l'alegria i motivació dels alumnes. L'establiment de la pedagogia com a ciència autònoma i la inclusió en els seus mètodes d'il·lustracions i objectes, van fer d'ell pioner de les arts de l'educació i de la didàctica posterior. Té molt en compte el paper de deu i propaga la visió de la societat cristiana,afegir que es basa a més a més, en la ciència empírica.
HERBART:
Deixeble de Kant entén la pedagogia ciència de l’educació. Pensa que la llibertat de consciència i pensament és un aspecte fonamental per ensenyar. Trenca amb com a l’ensenyament de la visió de la societat cristiana ( contrari a Comenius) i que cadascú pensi com vulgui i no fes cas a la religió.
PESTALOZZI:
Comença a veure el nen d'una manera diferent, els situa en una veritable relació amb la Naturalesa i la cultura. Pensa en fer l’escola dia a dia amb un fort compromís cap a l’infant. A pesar que el seu ensenyament es basa en una educació elemental, no escapen les seves influències a l'educació preescolar.
Cal afegir que molts altres personatges de l’ època van ajudar a aquest moviment de la Escola Nova però, no eren pedagogs. Per tant es fa una distinció entre els precursors ( dels qual he parlat anteriorment) i els reformadors socials. Aquests reformadors socials són els següents:
- Josep de Calasanç (1592): Era religiós i va fer una escola per a nens pobres. Ex: L’escola pia.
- Jean-baptiste de la salle (1684) Va fer escoles cristianes per ensenyar la rutina cristiana. Tot i ser nobles amb gran capital, aquestes escoles les van dirigir cap a nens pobres.
- Marcellin de la Champagnent (1817) Va fer les escoles rurals en pobles petits. Com als anterior reformadors socials, promovia la rutina cristiana dins de les seves escoles. A aquestes escoles se l’anomenen: escoles maristes.
- Giovanni Rosco (1853) Va obrir tallers d’oficis professionals “els selesians”, per aquesta raó actualment les escoles dels selesians promouen molt la formació professional.
REHABILITACIÓ I REEDUCACIÓ CIENTÍFICA:
FREDERICH FRÖBEL: (1837)
Obre el kindergarden ,traduït com a jardín de infancia,centrant la seva activitat a animar el desenvolupament natural dels petits a través de l'activitat i el joc. Per a això, va desenvolupar material didàctic específic per a nens, als quals ell va cridar "dons", i es va preocupar de la formació de les mares, convençut de la gran importància d'aquestes en el desenvolupament dels subjectes. Promou la educació integral; conèixer i comprendre la natura, un mateix i a deu. Els aprenentatges es fan per intuïció i interès total.
“L’educació de l’home no s’ha de coaccionar.”
FRANCIS W. PARKER:
És el pare de la progressive education, segons Dewey. Va ser militar als 35 anys . Va anar a Alemanya a estudiar els nous mètodes de la pedagogia; Rousseau, Fröbel,Pestalozzi i Herbart. La seva pròpia pedagogia es centrava en trencar amb la disciplina punitiva i memoritzacions mecàniques que s’havien utilitzat fins al moment. A més va promoure les habilitats socials i l’expressió oral i escrita amb activitats culturals, l’educació física i l’experimentació científica amb materials.
Escola experimental de chicago integrada a les escoles laboratoris de Dewey (1901).
JOHN DEWEY:
“En l’escola ideal tenim la reconcialiació entre els ideals individuals i les institucionals”
Dewey 1897, My pedagogyc creed
John Dewey defensa que l’educació escolar ha de ser l’educació social sobre la cultura del present. L’esforç es fonamenta en l’interès no en compulsió. La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció. Les seves concepcions sobre sociabilització i educació social han exercit una gran influència en la pedagogia contemporània, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova.
El seu mètode es basa en 4 pases;
- L’experiència directa
- Necessitat a resoldre
- Cercar alternatives
- Apuntar solucions
- Comprovar eficàcia
Crec que aquest mètode seria molt eficient ja que promou que els nens i les nenes tinguin interès pel que fan, i ells mateixos explorin i donen solucions davant el problema que es planteja o ells mateixos es plantegen . D’aquesta manera, el seu interès i motivació durant l’activitat es més alt i el nivell de comprensió i adquisició serà també molt més alt. Penso que l’educació actual dona la solució abans de ensenyar el problema, haurien de deixar expressar als nens quines són les seves angoixes que els hi agrada o no del món que els envolta i entre tots buscar la solució així els nens se sentirien més segurs e independents alhora de resoldre qualsevol problema en qualsevol àmbit de la seva vida. L’Infant neix amb una herència, un impuls cap a la vida i un interès social, perquè no aprofitar- ho?
Decroly és un pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna.
Els centres d'interès i la globalització corresponen respectivament a aquests
camps de la pedagogia.
Parla d’una escola per a la vida i a través de la vida. L’Infant porta una
herència i un impuls de vida. L’Infant rep una herència cultural. Té unes necessitat primàries (biològiques) i tendència socials amb personalitats (psicosocial).
El mètode científic de Decroly es defineix en tres conceptes bàsics:
- l’observació de la realitat.
- l’associació d’idees.
- l’expressió de continguts.
L'observació posa l'alumne en contacte amb els objectes i els fets, per mitjà dels sentits i l'experiència immediata. Aquesta activitat permet que la primera aproximació als objectes sigui global, i que només després de l'activitat mental de l'associació d'idees, s'arribi a l'adquisició dels conceptes específics, que després es podran expressar.
L'adquisició dels coneixements és el resultat de les observacions personals: la teoria sempre segueix la pràctica, mai no la precedeix. Aquest mètode desenvolupa en l’Infant un esperit científic i li crea l'hàbit de la voluntat de conèixer i saber.
Els mestres han d'ensenyar a pensar, la seva tasca consisteix en presentar els fets i les experiències de forma que permetin als infants aprendre a deduir, a treure'n conseqüències, a formular judicis i lleis, que pel fet de ser seus assimilaran millor. Els mestres estimulen l' interès del nen, conscients que aquesta és la millor palanca per l'aprenentatge. Per tal que la seva tasca sigui eficaç, s'ha de complementar necessàriament amb l'acció formativa dels pares.
Decroly : “La escuela ha de ser para el niño, no el niño para la escuela. “
30 PUNTS DE L’ESCOLA NOVA. RESUM
L'escola nova deia que a través de la natura es podia observar, i aprendre coses noves de la vida, però també era necessari per desenvolupar la cultura intel·lectual i artística, tenir la ciutat a prop. Era imprescindible que el nen, pogués crear a través del joc lliure, alternatives com, pensar, reflexionar, equivocant-se dels seus errors i no solament quedar-se estancat en el mètode de memoritzar uns coneixements.
A més, l’educació no s'atorgava mitjançant d'un aparell escolar, ja que aquesta només és la bàsica que tot infant ha d’anar acumulant en els seus coneixements, sinó que l’infant també necessita una educació arran de la seva vida/societat, d’experiències, d’un treball individual i col·lectiu. com més reduïts siguin els grups, el treball serà més fluid i més fàcil per la interacció entre alumne i mestra
No hay comentarios:
Publicar un comentario